Nou llibre
Treballar en equip
'La noche fenomenal' em recorda molt a quan treballàvem en euqip, no com ara que sembla que anem tots llogant-nos individualment
abertran47309742 barcelona 11 03 2019 entrevista con javier p rez and jar fo190313101811 /
He coincidit treballant amb Andújar dues vegades: en la primera ens vèiem les cares i en la segona no, perquè el primer era d’aquells treballs dels de fer coses en equip i el segon era dels de campi qui pugui, sent aquesta última una manera molt més actual de viure la vida, es diu.
Andújar és un tipus que impressiona perquè tant t’escriu un llibre sobre coses que parla amb la seva mare quan passeja amb ella tots els diumenges com t’escriu un diccionari de coses que tot i que d’entrada tu diries que no les coneixes bé, posades en les seves paraules, et sonen totes familiars i et fa l’efecte que també són teves. Perquè ho són, és clar: és el que té la cultura popular, que la tenim, més que per haver-la estudiat, perquè ella mateixa ens amara, i deixar-se amarar és el més fàcil del món: tots naixem xops.
L’última (novel·la, dic) de Javier es titula ‘La noche fenomenal’. És un llibre d’aventures que a mi, mentre el llegia, em recordava una mica a Scooby Doo per la cosa que té el grupet protagonista de colla sapastre integrada per membres molt diferents entre ells, de la unitat de la qual depèn la resolució de coses molt importants i molt estrafolàries.
El llibre d’Andújar va de gent que treballa unida per vencer perills molt grans que venen d’un món que és igualet que el seu, però que se n’ha anat a la merda i que amenaça d’emportar-se’ls amb ell. O sigui, el mateix que el món laboral.
La gent (molta) sol treballar (junta o separada) per a molt pocs, sent aquests pocs qui s’encarreguen de coordinar tota aquesta gent per posar-la al servei d’un final superior; d’un sistema econòmic, el que toqui, davant del qual nosaltres, com a individus, valem el que val un peó, o sigui, poc; per això els peons de la fàbrica es diuen com els dels escacs: perquè valen poc si no se saben moure.
El llibre de Javier Pérez Andújar va de gent que treballa junta per no acoquinar-se davant d’amenaces que sols no podrien afrontar. A mi m’ha agradat perquè em recorda molt a quan treballàvem en equip, no com ara que sembla que anem tots llogant-nos individualment.
