Els divendres, ciència
La Terra és plana
Hi ha gent que viu en una petita tribu, i per a això no és necessari acceptar que el planeta és rodó o que hi ha canvi climàtic. Per prendre decisions a escala més àmplia, si ho és
wtierra-plana
El terraplanisme, la teoria que afirma que la Terra és un disc pla, està guanyant adeptes. Hi ha fòrums de discussió en els que es discuteixen els seus arguments i es contradiuen aquells experiments i teories que afirmen que la Terra és un planeta aproximadament esfèric. A priori no hi hauria res a objectar pel ressorgiment d’aquesta antiga teoria. Es podria fins i tot dir que és només una qüestió de perspectiva.
El poble dels meus pares està al bell mig del Vallès. En els temps de la meva àvia la gent es movia en carro i anar a Barcelona era un viatge de mig dia. Molts no havien anat a l’escola i la seva relació amb les visions que existeixen sobre el món sovint es limitava al sermó parroquial. Per a la majoria de la gent el món era pla i el Sol es movia cada dia d’un costat a l’altre del cel. Està clar que hi havia gent inquieta que es feia preguntes. Fa més de 2.000 anys, Eratòstenes de Cirene havia mesurat la inclinació dels raigs del Sol en diferents llocs, havia demostrat que la superfície de la Terra és rodona i havia calculat el radi del planeta amb una exactitud força acceptable. Per als terraplanistes, Eratòstenes és part de la conspiració per fer-nos creure que la Terra és una esfera.
La confiança
Les idees dels filòsofs grecs van ser menyspreades o oblidades durant segles i al pensament que observa, mesura i conclou li va costar obrir-se camí a partir del Renaixement i sobretot a partir del que anomenem Il·lustració. Amb l’aprofundiment en l’observació de la natura algunes teories necessiten observacions complexes i poden arribar a conclusions que no són òbvies o que alteren la forma com la gent pensa i viu. Que microorganismes estiguin en l’origen de les malalties infeccioses necessita microscopis per observar-los, que les espècies actuals procedeixen d’espècies anteriors per evolució xoca amb creences arrelades, que fumar produeix càncer necessita observacions de moltes persones durant una bona part de la seva vida i pot afectar aquells que viuen del negoci del tabac. Les raons per les quals s’arriba a aquestes conclusions són accessibles a tothom i els experiments es poden repetir. Però això implica dedicació i esforços que no tothom vol o pot fer. Cal acceptar que la nostra societat està construïda sobre la confiança que uns ens atorguem als altres i algú pot arribar a la conclusió que hi ha gent, com els científics, que volen enganyar tothom.
Aquesta situació ens pot sorprendre quan tenim en compte que la forma com hem estat construint el món en què vivim es basa en la curiositat que la gent ha tingut durant segles per provar d’entendre el món com és. Les respostes que hem anat trobant han construït un conjunt de conceptes que són vàlids independentment de qui els formuli i on ho faci. Però ben sovint aquestes respostes costen de trobar o es donen situacions complexes que no tenen solucions òbvies i que cal investigar. Això ens passa actualment, per exemple, amb els canvis que observem en el clima. Les respostes han de ser col·lectives i per tant necessiten una elaboració el més rigorosa possible. No obstant hi ha gent que no les accepta, com hi ha qui no accepta que la Terra sigui un planeta esfèric.
Potser el que ens passa és que la nostra societat globalitzada porta certs col·lectius a tancar-se en un petit reducte. El rebuig de la globalització és un fenomen ben estès i la gent busca refugi en entorns més petits on se senten protegits. Les eines de comunicació global creen un veïnatge universal alhora que donen lloc a tribus que no necessiten la proximitat territorial per definir-se. I per viure al petit món d’una tribu, ara com fa cent anys o fa deu mil anys, no necessitem tenir en compte que la Terra sigui rodona. N’hi ha prou amb sortir a la porta de la mateixa cabana per veure que és ben plana i que el Sol gira cada dia al voltant d’ella. Els que diuen el contrari són forasters que proven d’enganyar-nos.
Mentre els que pensen així es quedin al seu racó i siguin feliços potser no valgui la pena contradir-los per més estrany que ens pugui semblar. El problema és quan hem de prendre decisions a escala més àmplia i quan la nostra salut i el futur dels nostres fills depenen del que fem com a col·lectiu. Aleshores necessitem tenir una visió del món sòlida i que puguem compartir. Per això la basem en experiments i mesures per construir teories utilitzant tot el que la nostra intel·ligència ha anat acumulant durant segles. La ignorància no ha estat mai una bona guia per a ningú.
