Tecnologia i equitat social

La comissària europea de la competència, Margrethe Vestager, és una geneta solitària en la lluita contra els monopolis dels grans gegants tecnològics. La política danesa ha imposat aquesta setmana una nova multa a Google de 1.500 milions d’euros, per tant, ja en van tres durant el seu mandat per un import conjunt de 8.250 milions.

La croada de Vestager contra les tecnològiques és encomiable i almenys ajuda els ciutadans a pensar que no hi ha impunitat total per als poderosos, però no és la solució al problema. Els beneficis dels abusos reiterats durant anys compensen de llarg les multes, de manera que les tecnològiques aposten per allò que diu el refrany “tot això que hi hem guanyat!”.

Així, durant la dècada investigada per Brussel·les, l’empresa Alphabet de Google ha incrementat els seus ingressos de forma extraordinària, de 22.000 milions de dòlars a 137.000 milions. A més, les multes encara no s’han cobrat perquè el gegant tecnològic les ha recorregut totes gràcies a l’assessorament de les millors firmes legals del món.

Les pràctiques monopolístiques no són l’únic pecat original de les tecnològiques. Els gegants digitals tenen el costum de redirigir rendes a països de tributació més favorable amb l’única finalitat d’evitar la imposició on toca, és a dir, als països on realment s’obtenen els rendiments. Per dir-lo clar: les conegudes com a GAFAM (abans Gafa), això és, Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft, practiquen l’elusió fiscal. 

El fet que creïn ocupació no pot ser utilitzat com a argument per eximir-les de la tributació justa a què estan sotmeses la resta de les multinacionals. I menys en un context en què les rendes del treball són les que carreguen amb més pes tributari en les societats europees, en detriment de les rendes del capital. 

La UE va rebutjar fa només deu dies la taxa Google pel bloqueig de quatre països: Irlanda, Dinamarca, Suècia i Finlàndia. Els impulsors de la taxa fien ara la implantació d’aquest impost a un acord en el marc de l’OCDE  a finals del 2020.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El fiasco europeu pot convertir-se en oportunitat si els països industrialitzats més importants del món són capaços de teixir un marc comú per regular l’economia digital de la mà de la UE. És cert que la nova economia no es pot regular des de les lleis de l’antiga economia. Cal pensar en aspectes rellevants com els incentius a la innovació i la velocitat del món digital.

Però la nova economia no pot rebutjar, per vells, els principis que han de regir una societat justa. La responsabilitat, la justícia, la redistribució i l’equitat. Una societat millor és una en què els beneficis es reparteixen per compensar els desequilibris. I la millor manera d’assegurar-ho és la responsabilitat tributària. Google no pot basar el seu negoci a pagar multes que li surten barates. El que ha de fer si no vol acabar trossejada en el futur com a conseqüència de la seva mala reputació és fer les coses bé i pagar els impostos que toquen. Com la resta.