Acabar amb el malbaratament alimentari

Un dels múltiples desequilibris, i no el més petit, sobre els quals vivim instal·lats inconscientment ésel malbaratament alimentari. Produïmuna quantitat d’aliments molt superiora aquella que consumim, tot i que, incomprensiblement, encara avui, en ple segle XXI, 800 milions de persones (una de cada 9) passen gana al món. A escala global es considera que es perd, es rebutja o es malgasta un terç de tots els aliments produïts. A Catalunya, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) calcula quees desaprofiten 262.470 tones anuals d’aliments(només tenint en compte el comerç al detall, la restauració i les llars), el que equival a 35 quilos per persona i any.

Les causes del malbaratament són diverses i difícils d’aturar. En primer lloc, el mercat incentiva la sobreproducció estructural d’aliments. En segon lloc, els consumidors ens hem tornat tan absurdament exigents i capritxosos que tendim a rebutjar qualsevol tipus de fruita o verdura queno tingui les formes, els colors, les textures i les mides idealment esperades. I, en tercer lloc, els aliments han patit una profunda desvaloració social: són relativament barats i sembla que no importa gaire si els llencem a les escombraries sense massa objeccions. No cal dir que aquestes pautes de comportament ciutadà ocasionen unelevadíssim dany mediambiental i són completament insostenibles.

En el marc dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per les Nacions Unides per a l’any 2030, n’hi ha un, el 12è, dedicat al consum i la producció responsables. I, en relació amb el desaprofitament alimentari, la meta establerta és aconseguiruna reducció del 50% al final de la dècada vinent.

Notícies relacionades

No llencis menjar a les escombraries (et costa 250 euros a l'any)

Twitter era una cerveseria de Múnic

En aquest context, ¿què podria o, més ben dit, què s’hauria de fer des de Catalunya? Recentment, l’ARC ha presentat el primer pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari a Catalunya (2019-2020), articulat al voltant de6 grans reptes, 18 accions i 133 projectes concrets. Els reptes són: 1) generar coneixement per poder comprendre i mesurar millor el fenomen del malbaratament alimentari; 2) sensibilitzar, educar i capacitar per a l’acció; 3) impulsar accions per a la prevenció en origen i al llarg de tota la cadena alimentària; 4) impulsar accions per a la recuperació i l’aprofitament dels aliments; 5) desplegar un nou model de governança basat en la coordinació dels diversos agents al llarg de la cadena alimentària; i 6) promoure un marc normatiu que incrementi i acceleri l’impacte de les accions.

El pla és el fruit de quatre mesos de treball per partd’un grup de 50 expertsdels àmbits social, empresarial, públic i acadèmic, i constitueix un excel·lent exemple de col·laboració entre les esferes política, econòmica i del tercer sector. Cal felicitar l’ARC. Per afrontar la complexitat dels grans reptes del presentes requereixen lideratges col·laboratius,capaços de teixir aliances entre tots els actors.