Amos del silenci

Al banc dels acusats del ‘cas Maristes’ hi falta gent... i una institució. L’home que va violar J. de forma reiterada des dels 8 fins als 14 anys continuarà vivint la seva jubilació plàcida. Si al pederasta confés l’empara un Codi Penal obsolet, al’orde religiós el protegeix la seva encara poderosa posició moral i social. Els Maristes van conèixer les agressions a ‘Jota’ als anys 80. Un altre alumne els va confiar el mateix horror als 90. L’escola ho sabia i, tot i així, va mantenir el professor al seu lloc. Uns altres cinc exalumnes han denunciat els seus abusos. Cinc vides més marcades per un sofriment que els Maristes podien haver evitat. En comptes d’això, el van tapar.

El cas de ‘Jota’ és un dels més punyents del silenci encobridor dels Maristessilenci encobridor. Ells neguen aquesta complicitat, però el març del 2016, en ple esclat del ‘cas Maristes’, ‘Jota’ va aconseguir gravar la confessió del seu agressor. ¿Quina va ser la reacció de l’orde? Cridar-lo i retreure-li la seva conducta. A ell, a la víctima. L’orde seguia (¿segueix?) creient que el silenci de les víctimes li pertany. Durant dècades també va creure que podia disposar del seu sofriment. No hi haurà una veritable justícia fins que els Germans Maristes i la resta d’ordes religiosos encobridors de la pederàstia responguin per l’ús pervers de la seva superioritat moral. Ha de completar-se la reparació de les víctimes i el conjunt de la societat ha de tenir consciènciad’on s’amaguen els monstres i de qui els alberga.