El 'brexit' en el laberint

Mentre s’enverina la pugna pel poder en el Partit Conservador, la Cambra dels Comuns guanya terreny per prendre la iniciativa en la gestió del 'brexit'. Les votacions indicatives que s’anuncien per a aquest dimecres permetran posar sobre la taula totes les opcions, inclosa la celebració d’un altre referèndum, un esborrall en el malmès acompliment de Theresa May, que aquest dilluns va reunir el seu Govern per certificar que els ministres perdran part de la seva capacitat per controlar el procés. La multitudinària manifestació de Londres dels 'remainers' (partidaris de seguir a la UE) segurament ha precipitat els esdeveniments més enllà de qualsevol previsió, inclosa la possible dimissió de la 'premier', que ha reconegut que no compta amb prou recolzaments per sotmetre de nou a votació el seu acord amb Brussel·les.

La sortida al rescat de May del ministre d’Economia, Philip Hammond, no fa més que ressaltar l’estat d’alarma a la City, i el clima conspirador, que potser inclou 11 ministres, posa en relleu la debilitat extrema de la primera ministra. Quan ja ningú dubta que un divorci per força tindria un cost elevadíssim i que May s’ha quedat poc menys que sola defensant l’acord del novembre amb els Vint-i-set, sorgeix de nou la pregunta sobre la viabilitat d’eventuals terceres vies entre la sortida sense acord i una nova consulta que cancel·li el 'brexit' o que confirmi que és majoritari el desig de desenganxar-se de la UE. Tot són dubtes i que els Comuns s’embarquin en una sèrie de votacions indicatives fa més complicat el laberint per trobar una solució.

L’únic cert i segur és que ha fracassat l’estratègia de May de prolongar l’agonia per imposar-se als 'brexiteers' recalcitrants, i tampoc han servit les seves anades i vingudes de Brussel·les per dividir els Vint-i-set, manifestament farts de l’embolic. La capacitat de resistència de May és tan encomiable com estèril, propicia el desastre i posa en evidència la falta de sentit d’Estat dels qui, enmig de la tempesta, pretenen assaltar el poder amb un projecte euròfob que enyora el passat. Un projecte ple d’incerteses que la crisi en curs no ha fet més que remarcar perquè fins ara ningú ha sigut capaç de concretar quins avantatges no comportaria per al Regne Unit allunyar-se d’Europa, tret d’adoptar la versió de l’economia global que ven Donald Trump.