L'altra cara de la transparència

Empreses i organitzacions divulguen informació d’interès per a diversos col·lectius (inversors, clients, accionistes, proveïdors, treballadors i ciutadania en general), però passa sovint que la informació no financera és més significativa que la de tipus financer: drets humans, impacte mediambiental, ètica en els negocis, protecció del consumidor, lluita contra la corrupció i el suborn, tributació adequada i respecte a les lleis i les regulacions són fonamentals quant al comportament de les empreses, però també redunden en la seva pròpia sostenibilitat .

La societat reclamatransparència i informacióals operadors econòmics. Així, hem d’aplaudir l’obligació per a moltes de les empreses del nostre país –de més de 500 treballadors i que satisfacin certs requisits d’actius i xifra de negocis– de presentar els comptes anuals acompanyats d’un report centrat en la informació no financera. El projecte internacional de desenvolupament d’un model d’informe integrat planteja la suma d’informacions financeres i no financeres en un únic report per simplificar la gestió de la informació de les companyies, mentre es conforma com una valuosa guia per estructurar indicadors de la gestió i l’impacte dels diferents capitals –financer, industrial, intel·lectual, humà, social i relacional, i natural– que creïn valor en les organitzacions. Encara que l’obligatorietat de difusió d’un report d’informació no financera no s’aplica a lespimes, la llei preveu la reducció del llindar d’aquesta exigència dels 500 empleats actuals fins als 250. Moltes empreses i organitzacions no lucratives ja divulguen dades no financeres de les seves activitats; fer-ho de forma comprensiva aporta una transparència que la societat i altres tercers (clients, proveïdors i personal, per citar-ne alguns) demanen cada vegada més.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Així com es faauditoria financeramés enllà de la seva obligatorietat legal (prop del 30% de les auditories a Espanya són voluntàries), és d’esperar que moltes organitzacions optin per publicar els seus reports d’informació no financera: empreses vinculades amb serveis socials (hospitals, escoles i prestadors de serveis a l’Administració) seran amb probabilitat els seus precursors.

Sigui com sigui, els reports d’informació no financera que han d’emplenar les empreses obligades per la llei han de ser verificats per un expert independent, per tal de reforçar la garantia de veracitat del contingut difós. I tan indubtable és el fet que algunes matèries requereixen la intervenció d’experts específics (circumstància que ja té lloc en bona part de les auditories financeres), com que el conjunt de professionals de l’auditoria ha d’assumir un paper molt directe en matèria de verificació dels informes,atès que per a la informació (financera i no financera) la confiança en el control intern de l’organització i en els sistemes tecnològics que generen les dades són aspectes clau.