'Je suis désolé', senadores i senadors

Soc francòfon i francòfil des que tinc ús de raó. Els meus millors anys com a periodista els vaig viure a París com a corresponsal. Els valors republicans han modelat el meu concepte de ciutadania. “França –deia Malraux– només és ella mateixa quan és portadora d’una part de l’esperança del món”. Des d’aquesta òptica, és lògic que 41 senadors –el 12% de la Cambra alta– s’hagin pronunciat sobre el procés i hagin demanat “solucions polítiques”.

No és de rebut, no obstant, que constatin “una vulneració dels drets i llibertats democràtiques” i que reclamin “el respecte de les llibertats i dels drets fonamentals a Catalunya”. Els garanteixen la Constitució i l’Estatut. ‘Je suis désolé’, que diuen respectuosament els francesos quan volen enviar algú a la merda. Els posaré només un exemple: fa dos dissabtes milers de catalans es van manifestar pel centre de Madrid, enquadrats per la Policia espanyola, mentre a la mateixa hora a París cremaven diversos establiments dels Camps Elisis.

Sí, l’exercici del dret de manifestació i la llibertat d’expressió estan garantits a Espanya. Cal recordar que allò que es jutja en el Tribunal Suprem no és l’ideari independentista, sinó l’unilateralisme; és a dir, els actes de desobediència política concatenats que van representar els fets de setembre i octubre del 2017: les lleis del referèndum d’autodeterminació i de transitorietat jurídica, la consulta de l’1-O i la declaració d’independència.

És inimaginable que un Govern regional francès hagués seguit el mateix camí, però, si ho hagués fet, la reacció de l’Estat hauria estat força més dura. De portes endins i de portes enfora: no hi hauria hagut tribunal alemany ni menys encara belga que no haguessin executat l’euroordre perquè el conflicte diplomàtic hauria estat de l'alçada d'un campanar. La justícia espanyola acumula menys condemnes en el Tribunal Europeu de Drets Humans que la francesa o l’alemanya.

Els casos gals

Notícies relacionades

El Govern francès es desmarca de la declaració de 41 senadors contra el judici al procés

Un grup de 41 senadors francesos denuncien la «repressió» contra els líders del procés

En el cas de França, la divisa de la República –llibertat, igualtat i fraternitat– té la diversitat com a assignatura pendent. Posaré només uns exemples. El País Basc francès no és ni regió ni província: pertany al departament del Pirineus Atlàntics, amb capital a Pau, i a la regió de l’Aquitània (Mitterrand va prometre donar a Baiona un departament basc a les presidencials de 1981 i encara l’esperen). La Catalunya francesa (Pirineus Orientals) és un departament de la regió d’Occitània. Còrsega es va dotar el 1991 de l’anomenat Estatut Joxe i el Consell Constitucional li va esmenar la plana: va suprimir la noció de “poble cors”.

La Constitució francesa consagra el concepte de “poble francès” dins d’“una República indivisible” i defineix el francès com “la llengua de la República”. La Constitució espanyola recull en el seu preàmbul el concepte de “pobles d’Espanya”, garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions, i estableix que “les altres llengües espanyoles”, entre elles el català, “seran també oficials en les seves respectives comunitats”. Repeteixo: ‘Je suis désolé’, senadores i senadors.