Contorbats

L’informe final del fiscal en el judici del ‘cas Maristes’ és demolidor. Planteja la pitjor situació possible per a la congregació, perquè de fet eleva a una acusació moral col·lectiva l’acusació penal i individual contra Joaquim Benítez. En surt esquitxat tot l’orde, en un pla que va més enllà de la responsabilitat individual. Aquest, em penso, és l’argument clau en tots els casos de pederàstia que hem viscut (i que, malauradament, continuarem vivint), perquè no es refereix a l’acció reprovable d’algú (que respon pels seus actes), sinó al consentiment, la negativitat, l’obscurantisme, l’ocultació, per part d’una institució per part d’una institució.

Potser per això el fiscal Javier Faus ha fet referència a Marcellin Champagnat, el fundador dels Maristes de qui pren el nom la fundació que gestiona les escoles. Tot i que s’equivoca en un detall (no és beat sinó que ja és sant des de fa uns anys), invoca la seva memòria per carregar contra l’orde: "No tinc cap dubte que el beat Marcel·lí, al cel, està contorbat amb l’actuació de la fundació". No soc capaç de dir-ho amb tanta seguretat, però en tot cas han tacat, amb la indignitat del silenci i la capa de la tolerància envers el crim, esforços educatius lloables. Em venen al cap les estrofes de l’himne marista: “Padre que la senda nos mostró del bien...", i penso que potser sí que té raó el fiscal. "Inflamado apóstol de alma noble y pura", diu la cançó. Avui, el llegat moral és fosc i tètric.