EN CLAU EUROPEA
La UE davant del desafiament de la Xina
L'adhesió d'Itàlia a la 'Nova Ruta de la Seda' revela la debilitat politicoeconòmica europea
Europa reorienta la seva estratègia cap a Pequín, però la seva inversió és insuficient davant de la magnitud del repte
zentauroepp47511466 macron merkel jinping190326131603 /
L’acord subscrit per Itàlia el 23 de març per afegir-se a la Nova Ruta de la Seda xinesa mostra el poder de Pequín, que ha captat per al seu projecte estratègic un estat clau de la Unió Europea (UE) i membre del Grup dels set països més avançats (G7). També revela la debilitat politicoeconòmica de la UE i la incapacitat europea d’afavorir les inversions que necessita Itàlia i que li proporcionarà Pequín. La Iniciativa de la Franja i la Ruta (BRI) xinesa és un instrument geoestratègic que pot servir a Pequín per teixir un nou ordre multilateral a la mida dels seus interessos si la UE no defensa els europeus, com assenyala el veterà diplomàtic Pierre Vimont.
La Xina prioritza per penetrar i influir en la UE les creixents relacions comercials, les compres d’empreses i tecnologia, el finançament de projectes d’infraestructura i una política apaivagadora de comandes multimilionàries, com la compra de 300 avions Airbus per 30.000 milions d’euros el 25 de març durant la visita del president xinès, Xi Jinping, al seu homòleg francès, Emmanuel Macron, a París.
S’hi suma la institucionalització des del 2012 de vincles polítics privilegiats de Pequín amb els països d’Europa Oriental i els Balcans, a través de l’organisme de Cooperació Xina-CEEC, conegut com a 16+1. Pequín ha utilitzat aquesta plataforma per aconseguir intensos contactes polítics bilaterals, incrementar el comerç al seu favor i consolidar la seva influència mitjançant el finançament d’infraestructures. A les cancelleries occidentals es veu el sistema 16+1 per aprofundir les divisions internes europees i obstaculitzar una UE més forta. Per això, la Xina prioritza les relacions bilaterals amb els diferents estats europeus, dissenyades a mida de cada un d’ells, en detriment de la UE com a tal.
Increment intercomercial
La Xina és el primer subministrador d’importacions extracomunitàries a la UE (20% del total) i és la segona destinació de les exportacions dels països europeus fora de la UE (11% del total), segons Eurostat (2018). Els intercanvis comercials UE-Xina van ser l’any passat de 605.000 milions, el 15,4% del comerç extracomunitari de la UE, un percentatge que s’ha triplicat des del 2000.
Les inversions directes xineses a la UE van ascendir a 17.300 milions el 2018, el 40% menys que en el 2017 a causa de la menor inversió exterior xinesa i el control europeu més gran sobre la compra d’empreses, segons l’informe del Mercator Institute for Xina Studies. No obstant, el total acumulat d’inversions directes xineses a la UE s’acosta ja als 150.000 milions. Durant el 2018 van passar a mans xineses, entre d’altres, Sinclair Pharma, Biotest, la Banque Internationale à Luxembourg (BIL) i el Saxo Bank.
Després d’anys de passivitat i desprotecció dels interessos estratègics europeus amb l’objecte d’una defensa cega del lliure mercat, la responsable de la diplomàcia de la UE, Federica Mogherini, i la Comissió Europea van presentar el 12 de març una nova estratègia perquè les relacions econòmiques amb la Xina es regeixin per “unes condicions més equilibrades i recíproques”, després de reconèixer que Xina és “un competidor econòmic” i un “rival” polític.
Control portuari
Notícies relacionadesLa nova estratègia busca corregir que les empreses xineses, públiques o privades amb suport financer públic, puguin continuar adquirint companyies, patents tecnològiques i infraestructures europees sensibles, mentre les companyies europees tenen vetada l’activitat a la Xina a determinats sectors i en d’altres són obligades a cedir tecnologia per operar. La UE, per exemple, ha deixat que la Xina hagi començat a controlar els seus ports: El Pireu, València i Zeebrugge, a més de percentatges molt significatius en nou més, als quals se sumaran ara més ports italians.
La UE reconeix el desafiament que suposa el pla Made in Xina 2025, adoptat per Pequín el 2015 per convertir-se en el líder global en alta tecnologiaMade in Xina 2025 i que compta amb una inversió pública inicial de 270.000 milions. Però la UE, a causa de les seves autoimposades restriccions pressupostàries, dedica a la inversió fons insuficients. El recolzament públic al pla Made in China és quatre vegades superior als 77.000 milions previstos en el programa europeu de set anys d’investigació i desenvolupament Horitzó 2020. La UE no només inverteix poc davant dels seus reptes mundials, sinó que a més s’autoenganya, com va assenyalar al gener el Tribunal de Comptes Europeu. Al seu informe, va destacar que s’havien exagerat les inversions aconseguides gràcies al Pla Juncker (371.000 milions), perquè una part de les operacions comptabilitzades ja estaven previstes al Banc Europeu d’Inversions (BEI) i en els fons europeus i només van canviar d’etiqueta.
