¿Les Forces Armades són d'extrema dreta?

Aquest interrogant cobra sentit arran del recent reclutament d’exgenerals  com a caps de llista per part de Voxd’exgenerals Vox. Hi respondré ràpid i clar: no, els exèrcits espanyols no són un cau de facciosos; bé al contrari.  Però convé tenir present que tota societat democràtica conviu amb els seus enemics; és a dir, en totes hi ha, per la dreta i per l’esquerra, ciutadans i col·lectius que xifren en la desaparició de la democràcia la seva esperança política.

Queixes contra els governs i procés

No obstant, en les dades que el CIS ha recollit des de juny de 1983 fins avui, els espanyols que s’autoubiquen al’extrema dreta mai han superat el 4,4% –febrer de 1993–; i l’habitual és, com actualment, una oscil·lació entre el 2% i el 3%.  Crec que el ‘fenomen Vox’ difícilment s’explica mitjançant un creixement vertiginós d’aquesta posició d’ultradreta. Més aviat, com sembla que els ha passat als exmilitars que es presentaran com a caps de llista d’aquesta força, es tracta de ciutadans queixosos amb com el Govern de Mariano Rajoy va afrontar el procés i als quals, si bé pogués ser legal, tampoc els resulta legítim que l’Executiu de Pedro Sánchez es recolzés en una majoria parlamentària en què hi havia, entre d’altres, Bildu, ERC i el PDECat.

O sigui, ¿hi ha militars poc o gens demòcrates?  Per descomptat.  De l’ordre del 10%.  A començaments de segle, amb el meu equip d’investigació vam aconseguir entrevistar uns 2.500 aspirants a oficial i sotsoficial –el 99%– que s’estaven formant en les 32 acadèmies militars dels tres exèrcits. Aquells homes i dones avui són capitans i potser algun, comandant. Són encara lluny del generalat.  L’anàlisi de les dades d’aquella investigació ens mostrava que el 27% eren demòcrates participatius; el 36%, demòcrates apàtics; el 22%, demòcrates desafectes, i el 10%, no demòcrates. Aquests últims posaven en dubte la legitimitat del sistema democràtic i també valoraven negativament el seu funcionament a Espanya. En coherència amb això, eren els que més qüestionaven els pilars del sistema democràtic: eleccions, partits polítics, Parlament, mitjans de comunicació, poder judicial. Provenien defamílies molt conservadores, religioses i amb antecedents en les Forces Armades. Eren el grup més favorable a la pena de mort, a les tradicions, a l’Església, al’energia nuclear i alsmoviments provida i els que més rebutjaven la despenalització de les drogues, la llibertat sexual, els moviments ecologistes, les feministes i els gais i lesbianes. D’acord amb tot això s’ubicaven primordialment enposicions d’extrema dreta.

Sent l’1 extrema esquerra i el 10 extrema dreta, lasocietat espanyolas’ubica ideològicament com a mitjana entorn del4,7.  El nostre estudi oferia una mitjana de 6,3 en els militars –5,8 entre futurs sotsoficials i 6,8 en els futurs oficials–.  El conjunt militar és majoritàriament conservador, igual com passa, segons un estudi de Caforio, entre els militars de la resta d’Europa; però sí que, a diferència d’aquests, gairebé no tenim militars de centreesquerra i esquerra. El nostre model és molt similar a l’italià, amb la diferència que, entre els futurs oficials, l’extrema dreta allà supera el 20%.

Flac favor a la imatge guanyada

Notícies relacionades

Una associació de militars defensa els generals retirats que han fitxat per Vox

Vox cultiva vots en plataformes de les forces de seguretat i de l'Exèrcit

Tampoc convé oblidar que, al referir-nos a les Forces Armades, estem parlant de la institució en la qual menys confiaven els espanyols als 80 i 90, tal com mostren les dades de l’European Value Systems Study Group.  En canvi, el 2015era la segona institució en què més confiaven els espanyols; per davant del Govern, el Parlament, els executius i parlaments autonòmics, el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble, la Monarquia, els mitjans de comunicació, els partits, els sindicats, el Consell General del Poder Judicial i l’Església catòlica. Crec que després d’intensos anys de reformes, modernització i missions internacionals, elsexgeneralsli han fet unmal joc a aquesta imatgede rigor i professionalisme tan laboriosament obtinguda.

Convé tenir present que, segons el CIS, en una sèrie d’enquestes que van des de 1997 fins al 2017 més de la meitat dels espanyols no estarien disposats a participar en la defensa del país, més del 30% no volen que les Forces Armades siguin utilitzades ni davant del cas d’una invasió d’un tercer país al nostre territori i on escassament la meitat sent emoció ressenyable davant del’himne nacional o la bandera. No sembla el territori més propici per a segons quines vel·leïtats i menys encara per a militars salvadors de la pàtria.