Erdogan encaixa una clatellada electoral

Les eleccions locals celebrades diumenge a Turquia han clavat una dura clatellada al president Recep Tayyip Erdogan, vencedor en el total de vots, però derrotat a Ankara, la capital, gairebé amb tota seguretat a Istanbul, on viu el 20% de la població del país, i a nou capitals de província. El Partit Republicà del Poble, socialdemòcrata en l’oposició, ha aconseguit el control dels grans conglomerats urbans i les costes oest i sud –a Esmirna li ha tret 20 punts al Partit de la Justícia i el Desenvolupament, islamista, que dirigeix Erdogan–, foto fixa d’una societat dividida en dos entre la tradició otomana, que segueix el president, propietària de l’Anatòlia interior, i el llegat secular de la república fundada per Mustafa Kemal Atatürk.

Pot el cap de l’Estat exhibir el 45% aconseguit a escala nacional, però és un pobre consol per a qui des del fantasmal intent de cop d’Estat del 15 de juliol del 2016 s’ha dedicat a depurar d’adversaris la funció pública, les Forces Armades i els mitjans de comunicació, i ha promogut la islamització a marxes forçades de la vida civil per tal de tenir a les seves mans tots els ressorts del poder. Que el canvi de tendència sigui especialment conseqüència de la crisi econòmica en curs importa menys que la impressió que una part significativa de Turquia impugni l’absolutisme d’Erdogan, aconseguit mitjançant la reforma constitucional del 2017, que ha fet d’ell una figura omnipotent.