Menys cap, més cor

La campanya del PP el 2008 va tenir un eslògan un tant fred i que mostrava una absència que ara la formació de Pablo Casado i el PSOE han omplert en els seus lemes. La frase triada per l’equip de Mariano Rajoy va ser 'Amb cap i cor'. Poc més d’una dècada després, la majoria de partits ha assumit com a propi el lema d’un dels 'influencers' del moment a Youtube, el comunicador i esportista Valentí Sanjuan: 'Menys cap, més cor'. Una apel·lació al sentiment que també es fa en la cursa electoral del 28-A, amb més presència de cors (en la imatge del PP i del PSOE, per exemple), però sobretot amb un discurs molt més emocional que racional, típic en els temps que corren, però que ara i aquí passa per incorporar la paraula 'Espanya' en uns eslògans on abans apareixia poc o res. Ara la porten, al costat del cor, i en general la incorporen tot el dia en el seu discurs i imatgeria.

Durant anys, la CiU de Jordi Pujol tènia una paraula que no podia faltar en els eslògans de les seves campanyes al Parlament: 'Catalunya'. Es buscava una identificació del candidat i de la seva marca electoral amb el país. I el cas és que els va anar molt bé, amb victòries ininterrompudes, algunes amb majoria absoluta, fins que la marca va desaparèixer. Això sí, amb un disgust gran en forma de caiguda d’escons, quan el 2012 Artur Mas es va presentar amb l’eslògan 'La voluntat d’un poble'. No 'Catalunya', sinó 'poble'. El principal pol d’identificació era amb la figura del candidat –més que amb el país–, que es mostrava al cartell amb els braços oberts. El van comparar amb Moisès i el van acusar de messiànic. La bandera d’un país, quan es tracta d’utilitzar-la com a escut o com a catapulta, cobreix i impulsa més que la d’una sola persona, per molt líder que sigui. El 2003 CiU havia apel·lat al 'Sí a Catalunya' acompanyat d’un cor groc amb les quatre barres vermelles a sobre, i els seus resultats van superar totes les expectatives.

Ara, PSOE i PP recorren explícitament a 'Espanya' per tirar els seus respectius carros, en estreta convivència amb el dibuix d’un cor. ¿Com? El PP, en el nou logo que els descriu com a “populars”, i el PSOE, en el seu lema de campanya. El PP tenyeix el seu cor (en cor ha acabat l’antiga gavina) amb els colors de la roig-i-groga, i el PSOE ens proposa apostar per 'L’Espanya que vols’. Que vols. Desig, però també sentiment. Cor. I amb precisament un cor dibuixat al costat, és obvi que li volen posar a la cosa menys cap i més cor.

En l’espot que aquests dies ha llançat el PP a través de les xarxes, amb la seva tradicional sintonia de fons, aquesta vegada amb l’última versió a l’estil Gladiator-Vox, es tanca amb la frase 'valor segur per a Espanya', amb una bandera al vent que cobreix gairebé tota la pantalla, i que quan surt de ple deixa pas al logo del PP (amb la bandera ara per barret i amb forma de cor). A la seva web brilla amb llum pròpia l’eslògan 'Garantia per a Espanya, sempre'. I algú podria pensar que la paraula 'Espanya' sempre hi va ser, en els lemes electorals del PP i del PSOE. Però no. Hi va haver un temps que no necessitaven una identificació fins aquest punt, i mai abans amb el cor enganxat allà com un siamès.

Apel·lar a la mobilització en positiu

Els eslògans electorals acostumen a reclamar impuls mitjançant la il·lusió. Això s’incorpora tradicionalment amb paraules com 'canvi', 'nou', la mateixa 'il·lusió' i d’altres derivades, en clau d’apel·lació a la mobilització en positiu. Això havia passat fins fa poc sense la necessitat d’apel·lar a Espanya.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’eslògan famós de Felipe González, 'Pel canvi' (PSOE, 1982), va ser tunejat fa poc per Pedro Sánchez amb el seu 'Vota Sí, un sí pel canvi' (PSOE, 2016). En aquest eslògan hi havia gairebé tot el que és canònic (el 'canvi', el positivisme del 'sí'). Però Espanya no hi apareixia. Pocs mesos abans, l’equip de Sánchez havia apostat per 'Un futur per a la majoria' (PSOE, 2015). Sí que hi havia positivisme ('futur', 'majoria'), però ni rastre d’Espanya ni de cap cor.

El PP, el 1996, també va apel·lar al que esperava d’aquells comicis, en positiu: “Amb la nova majoria”. I José María Aznar la va obtenir i va accedir a la Moncloa davant un PSOE de Felipe González que va mirar d’envoltar-se amb la bandera via eslògan, amb escassa credibilitat i amb nul resultat: “Espanya en positiu”. A José Luis Rodríguez Zapatero li funcionaria més (per sorpresa i per unes circumstàncies de context excepcionals) el 2004, quan va reivindicar als seus cartells de campanya aquell 'Mereixem una Espanya millor'. Llavors sense bandera ni cor. Ara, sí. Apuntat al cor. Apostant-ho gairebé tot al roig (i al groc).