Incògnites després de la dimissió de Buteflika

La renúncia al poder del president d’Algèria, Abdelaziz Buteflika dona peu a més incògnites que certeses. Al ser l’Exèrcit, els serveis secrets i el cercle familiar del cap d’Estat sortint el nucli de poder que pilotarà la transició, sembla complicat que la mobilització del carrer s’atenuï o accepti sense més ni més reformes lampedusianes. Però sembla lluny de les intencions del generalat i del Front d’Alliberament Nacional, el partit legitimat durant dècades pel seu combat contra el colonialisme francès, una cessió de part del seu poder omnímode, que inclou la gestió del gas i del petroli, el principal recurs del país. Sembla que el propòsit dels promotors de la dimissió de Buteflika és més precipitar els esdeveniments per situar al cim de l’Estat un dels seus, raonablement presentable davant de l’opinió pública, i capaç de vèncer a les urnes una oposició unida en la protesta, però probablement incapaç de recolzar una candidatura única que disputi el poder a l’‘establishment’.

És cert que el descontentament a la universitat, entre el gruix dels joves aturats i a la classe mitjana urbana empobrida per anys de crisi, més la corrupció galopant en tots els àmbits, tornen la imatge d’un règim crepuscular, però són massa els precedents en la història d’Algèria –la guerra civil dels anys 90, el més rotund– com per pensar que els amos tradicionals del poder consentiran sense més ni més un procés de canvis en profunditat.