ANÀLISI
És necessari despenalitzar l'eutanàsia
Una llei hauria de contemplar tots els desitjos i preferències sanitàries del pacient sobre les condicions en les quals desitja morir
zentauroepp46923250 firmas eutanasia190211114051 /
Aquest matí el país s’ha aixecat amb la notícia que “un home ha sigut detingut després de subministrar a la seva dona en fase terminal arsènic per ajudar-la a morir”. Situacions com aquesta obren el debat sobre l’eutanàsia i el dret a una mort digna. És necessari establir una llei que contempli tots els desitjos i preferències sanitàries del pacient sobre les condicions en les quals desitja morir. Fins al moment, Espanya té la llei 24/2002 que regula l’autonomia del pacient i els drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica. És l’única norma de caràcter nacional que regula aquesta situació, tot i que s’ha de dir que, amb limitacions. Són les diferents comunitats autònomes les que compten amb normatives específiques que regulen i garanteixen el dret a declarar la Voluntat Vital Anticipada (també coneguda amb el nom de Testament Vital o Instrucció Prèvia). Però l’absència d’una norma específica de caràcter nacional dificulta la cohesió i unitat d’aquestes diferents normatives.
La Voluntat Vital Anticipada és alguna cosa més que un mer acte administratiu i permet iniciar el procediment de la Planificació Anticipada de les Decisions. ¿En què consisteix? És un procés comunicatiu, entre la persona i el professional de la salut, on queden recollits (per escrit) els desitjos i preferències sanitàries del pacient perquè siguin tinguts en compte una vegada desapareguda la capacitat de comunicar.
Eliminar l’obstinació terapèutica
A més, recull els valors i creences de la persona que donen sentit al seu projecte de vida i que sustenten les seves decisions i preferències en els processos de malaltia i mort. A través d’ella s’intenta eliminar l’obstinació terapèutica i la iatrogènia clínica (la iatrogènia és un dany en la salut, causat o provocat per un acte mèdic). No obstant, la Voluntat Vital Anticipada està subjecta a la legislació vigent i no pot superar els límits de la ‘lex artis’. I és per això que es produeixen casos com el d’avui, en què un home ha decidit posar fi a la vida de la seva dona en estat terminal.
La Voluntat Vital Anticipada sol contemplar mesures com la transfusió sanguínia, l’alimentació mitjançant nutrició parenteral, el tub de gastrostomia i sonda nasogàstrica; la hidratació amb sèrums per via venosa; les tècniques de depuració extrarenal; la respiració artificial... Totes són mesures que ajuden a evitar o mitigar el sofriment en els moments finals de la vida.
Altres països europeus com Holanda, Bèlgica i Luxemburg compten amb lleis sobre l’eutanàsia que permet a la persona poder sol·licitar la mort assistida o programada, sempre que es presentin causes clinicolegislatives que ho justifiquin. ¿Qui ho determina? Un comitè expert creat per a aquesta finalitat, que legitima aquest fet eutanàsic.
Notícies relacionadesEspanya té elaborada una proposició de llei sobre eutanàsia encara no aprovada pel Congrés que ha sigut debatuda per les diferents forces polítiques, però arriba a un acord. La falta de consens obliga a desenvolupar noves esmenes. Fins al moment i, fent un pas cap endavant, algunes comunitats autònomes despleguen la seva llei específica sobre drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés de la mort.
Però aquestes mesures legislatives es converteixen en un pas intermedi entre la llei de voluntat vital anticipada i la llei d’eutanàsia. Crec que és necessari despenalitzar l’eutanàsia per poder igualar els drets sanitaris reconeguts en el Sistema Nacional de Salut al d’altres països veïns. Només així es podrà aconseguir el veritable reconeixement del dret a l’autodeterminació clínica. Per això, els poders públics i les administracions sanitàries de l’estat han d’apostar per mesures legislatives i de sensibilització que la promoguin.