L'eutanàsia com a dret

La mort de María José Carrasco, malalta des de fa més de 30 anys d’esclerosi múltiple, després que el seu marit, Ángel Hernández, li facilités la medicació definitiva per culminar el seu propòsit, posa sobre la taula una altra vegada –en aquest cas de manera dramàtica– el difícil assumpte de la despenalització de l’eutanàsia i del suïcidi assistit. 21 anys després de la mort de Ramón Sampedro, els implicats també han gravat el procés, en el qual Hernández ajuda la seva dona a morir després d’haver-li subministrat una substància letal. Aquesta vegada, no obstant, no es tracta com llavors d’exculpar els que van cooperar en el desig del malalt, sinó d’assumir a consciència les conseqüències penals previstes a l’article 143 del Codi Penal, en un afany de reivindicar el dret a un suïcidi assistit quan una persona com la María José així ho demani. Hernández, tot i que alliberat hores després, és el primer detingut a Espanya per aquesta raó, mentre la proposta de llei orgànica impulsada pel PSOE segueix un tràmit parlamentari ple d’obstacles a l’espera d’una nova legislatura que permeti, com ha promès Pedro Sánchez, regular l’eutanàsia una vegada per sempre.

No es tracta només de despenalitzar l’eutanàsia, sinó de regular un procés entès com a dret individual incorporat a les prestacions sanitàries, amb una proposta restrictiva en les prevencions, però, alhora, més àmplies que altres legislacions similars en els supòsits. Les enquestes coincideixen que més del 80% de la població està d’acord amb la regulació. És urgent que la nova legislatura posi tot l’afany que sigui així.