Explica'm una història de terror

"Cuéntame una historia". Quina meravella quan se sent això en el tràiler d’‘Historias de miedo para contar en la oscuridad’, una de les pel·lícules de terror més esperades. No puc evitar estar engrescada amb un fenomen relativament recent: el ‘revival’ de la història de terror de foguera, el ressorgiment, com deia el mariner del pròleg de ‘La boira’ (1980) davant la mirada terroritzada d’un grup de nens, d’“aquelles històries que serveixen per treure el fred”. Aquells relats curts i concisos que es comparteixen a la foscor, a mitjanit, tenen aire de llegenda i ens regalen, de vegades més per l’habilitat del narrador (a efectes d’aquesta columna, per la del director) que pel contingut de la història, un final d’impacte. Estic entusiasmada amb la coincidència de diverses propostes, a càrrec d’enamorats del cine i de la literatura de terror que recuperen l’essència d’aquestes històries (sigui el seu origen mitològic, literari o audiovisual), que posen en primer pla el contingut del relat: la seva cosmologia, els seus personatges, la seva lògica interna, les seves revelacions. La història és el que importa i arrasa amb les altres coses.

Arrencava l’article amb la pel·lícula d’André Øvredal, produïda per Guillermo del Toro, que es basa en les ‘Historias de miedo para contar en la oscuridad’ de l’escriptor Alvin Schwartz (tot i que, pel que sembla, no té estructura episòdica). Però també hi ha el ‘reboot’ de ‘The twilight zone’ (la CBS acaba d’estrenar dos episodis de la sèrie, inèdita a Espanya), en què Jordan Peele recull el testimoni de Rod Serling i exerceix de narrador d’aquests contes abocats a la dimensió desconeguda. I, més endavant, arribaran l’adaptació al cine de la mítica sèrie de terror juvenil dels 90 ‘El club de la medianoche’ i la versió televisiva de ‘Creepshow’ (1982), antologia de terror en la qual George A. Romero i Stephen King van retre homenatge als còmics d’EC Comics, font inesgotable d’aquest tipus de relats. Com sempre, hi haurà sorpreses i decepcions, però a mi totes aquestes propostes ja em tenen amb la seva reivindicació de les històries de terror i de l’art de saber explicar-les per fer-nos perdre el son o, si hi ha sort, alimentar els nostres malsons.