Errors judicials
¿Males lleis o mals jutges?
Les sentències reflecteixen la pervivència del poder patriarcal
undefined45959664 barcelona 19 11 2018 pol tica concentraci n de jueces y f190105104318
No hi ha setmana sense que em sorprengui el resultat d’una sentència en la qual hi hagi una dona involucrada per diferents motius de violència masclista i la condemna d’aquest delicte acabi sent una mera anècdota per a l’home acusat. Sentències que em fan pensar que alguna cosa està fallant en el nostre ordenament jurídic i en el nostre sistema judicial respecte a la conducta dels homes en la seva relació amb les dones.
Aquesta setmana han sigut dues. “Condemnat a sis anys de presó per haver matat la seva germana i haver acoltellat la seva mare”; sembla que, com que anava drogat, la ingesta de substàncies estupefaents és un eximent, segons es llegeix en la sentència. I l’altra: “Condemnen per imprudència un home que trepitja la seva dona i la deixa sense olfacte per tota la vida”, perquè la seva intenció –diu la sentència– no era deixar-la sense aquest sentit. Només els va faltar dir que va ser per mala sort.
En vista d’aquestes sentències, no ens queda més remei que pensar que el poder patriarcal té el seu reflex més eficaç en les sentències dels jutges i que aquests jutges, aplicadors de les lleis, permeten que acabem amb unes penes que, gairebé sempre, ens deixen el regust que perjudiquen les víctimes de violència masclista.
Però no us queixeu tant, us diran els juristes, que de vegades també la justícia és justa i les sentències moltes vegades resolen a favor de les víctimes. Tot i que... quan són afavoridores per a les dones víctimes de violència masclista, sembla que no es compleixen i en el cas del 80% de les víctimes de tràfic de blanques mai obtenen la indemnització compensatòria després de la condemna, explica recentment l’estudi internacional finançat per la Unió Europea Justice at last.
És clar que, no ho oblidem, si els magistrats dictessin sentències no ajustades a la llei, podrien ser perseguits per prevaricació. Així que partim del supòsit que fan el que han de fer.
De manera que... ¿a veure si no serà qüestió tant de jutges sinó de fer unes reformes imprescindibles de les lleis que ens ajudin a avançar en una democràcia que resulti protectora dels més febles?
