L'extrema dreta apunta a Brussel·les

L’esmorzar de feina a París del ministre de l’Interior d’Itàlia i líder de la Lliga Nord, Matteo Salvini, i de la cap de files d’Agrupació Nacional, Marine Le Pen, ha servit per certificar el propòsit de l’extrema dreta europea de “canviar Brussel·les”, un eufemisme encunyat pel populisme ultra per referir-se a la regressió de les institucions europees en favor dels estats. Davant el projecte polític de la Unió Europea, l’aliança que s’aguaita de postfeixistes, neonazis i neofranquistes –l’orientació de Vox– pretén exaltar la nació i debilitar l’europeisme, una operació que compta amb la simpatia de la Casa Blanca i el Kremlin, defensors entusiastes de la iniciativa, un programa polític aliè als usos democràtics, inspirat en la pitjor tradició del supremacisme blanc, la islamofòbia, l’homofòbia i altres xacres.

La fotografia somrient de Salvini i Le Pen ho és dels qui, amb vent de popa a les enquestes, creuen que poden minvar immensament les expectatives del projecte europeu mitjançant un nacionalisme vociferant. Per a això compten amb la inestimable ajuda de Steve Bannon, un 'agitprop' d’última generació, exassessor àulic de Donald Trump, especialitzat a contaminar les xarxes socials amb 'fake news' o veritats alternatives, i disposen també de l’equip de 'hackers’ al servei de Vladímir Putin, molt rodat a immiscir-se en campanyes electorals.

No hi ha res de nou en l’oferta ultra, sinó més aviat un retorn al passat. La novetat rau en la puixança de la internacional oficiosa de l’extrema dreta, afavorida pels titubejos de les institucions europees i la seva inacció davant de comportaments com el de Viktor Orbán a Hongria, tolerat pel Partit Popular Europeu; animada pels errors encadenats pels estats en la gestió dels fluxos migratoris, pel cost social de la sortida de la crisi i pels cops del gihadisme. En societats desenvolupades i envellides com les europees s’ha escampat el pànic arran d’alguns dels desafiaments del nostre temps, terreny abonat per als que estan disposats a simplificar els problemes i a oferir solucions a aqusts problemes igualment simples. De la mobilització dels grans partits de la tradició política europeista depèn que a partir del 26 de maig un nombrós bloc ultra alci o no la veu a l’Europarlament.