Descarbonitzem... ¡Ens hi va la vida!

Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle han augmentat els últims tres anys, contradient les recomanacions dels acords de París. També el consum de combustibles fòssils. En oposició, s’ha accentuat l’alarma i la contestació, sobretot la dels més joves, que temen pel seu futur i clamen: ¡ens hi va la vida! Fer front a l’escalfament és una cosa d’una gran complexitat i requereix una transformació civilitzadora que s’assembla més a una revolució que a una transició, com se sol qualificar, que hauria de ser socialment justa i equitativa.

Per fer-nos-en una idea. Paavo Järvensivu és un economista biofísic, autor principal d’un estudi de la Unit Bios de Hèlsinki en què s’analitzen, per a l’informe sobre desenvolupament sostenible de les Nacions Unides Governance of economic transition, del 2019, com s’haurien de transformar les economies per fer front a la crisi ambiental, econòmica i social.

Argumenten: a mesura que els costos ecològics i econòmics del consum industrial excessiu augmenten, el creixement econòmic constant, al qual ens hem acostumat i que el capitalisme necessita, està en perill. I que gran part de la volatilitat política i econòmica que hem vist en els últims anys té una causa fonamental en aquesta creixent crisi ecològica.

En aquest sentit, afirmen que el capitalisme tal com el coneixem s’ha acabat. Els mercats no poden liderar la transició. I cada Estat ha de disposar de la seva moneda sobirana per invertir/finançar les transformacions que la societat necessita.

Li hem preguntat quines haurien de ser les tres primeres decisions que s’haurien de prendre tant als països desenvolupats com en via de desenvolupament.

1. Escalfar i refredar les cases i produir electricitat sense cremar carbó ni cap altre combustible fòssil.

2. Transportar les persones i les mercaderies sense cremar petroli ni cap altre combustible.

3 fòssil. Produir aliments de manera que es regeneri el sòl en lloc d’erosionar-lo.

El transport internacional

No són difícils d’interpretar però sí molt difícils de realitzar. Energies renovables. Dràstica reducció del transport internacional de mercaderies i l’aviació. Sobirania alimentària, agroecologia, al nord i el sud. I això vol dir acabar amb el transport internacional d’aliments i limitar-lo a la seguretat alimentària.

Hem demanat dos aclariments a Järvensivu. Primer: moneda sobirana, ¿abandonar l’euro? O els estats tornen a la moneda sobirana –o combinen la seva pròpia moneda amb l’euro–, afirma, o les normes de la zona euro es canvien perquè els estats puguin gastar el que necessitin per dur a terme la transició.

 Segon: ¿abandonar el capitalisme? Si aconseguim economies de transició cap a la neutralitat del carboni i, alhora, proporcionem igualtat d’oportunitats per a la vida bona, diu, no importa si l’economia després del període de transició es diu «capitalista» o no. Ara bé, si el capitalisme es basa en l’acumulació de riquesa, llavors no es pot mantenir.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La civilització dels combustibles fòssils és insostenible, tant pel que fa al seu esgotament material com perquè està convertint l’espai habitable en tòxic i amenaça totes les espècies que habiten la biosfera. Aquesta és l’alarmant realitat climàtica i social que cal afrontar. I no queda temps per fer-ho.