25 anys del genocidi de Rwanda

Un quart de segle després de la matança de tutsis a Rwanda en mans de la majoria hutu, continua sense saber-se del cert qui va manipular o es va aprofitar del conflicte, a quins interessos va respondre el retraïment de la comunitat internacional per contenir el genocidi i fins a quin punt tot es va deure a l’herència deixada pel colonialisme belga, que va desconjuntar els equilibris socials. Més enllà de les 800.000 morts, les 200.000 dones violades i les desenes de milers de desplaçats que van fugir de l’horror dels assassinats a cop de matxet, la memòria del que va passar resulta insuficient per aclarir quins ressorts es van activar per desencadenar la violència vesànica que va seguir la mort del president Juvénal Habyarimana, l’avió del qual va ser abatut per un míssil que es diu que va ser disparat pel Front Patriòtic Rwandès (tutsi), i fins i tot qui movia els fils de l’organització.

Tampoc s’ha pogut discernir qui va estar al darrere de la facció més radicalitzada de la comunitat hutu, que va aprofitar el caos per aniquilar els seus adversaris polítics de la mateixa ètnia, però no hi ha cap dubte que enmig de la carnisseria van abundar les venjances polítiques i les rivalitats entre clans resoltes a matadegolla. Podria semblar avui que com va passar no es tornarà a repetir, commoguts els esperits pel record de la tragèdia, però les riqueses que atresora el subsol de la regió, l’opacitat del poder i l’acció dels cobdiciosos són una barreja explosiva que omple de riscos el futur.