Degenerant

Primer va ser Morante de la Puebla enganxant cartells a Sevilla i muntant a cavall amb Santiago Abascal. Més tard, el PP va anunciar el fitxatge del torero Miguel Abellán com a número 12 de les seves llistes per Madrid. Fa uns dies, l’únic matador català en actiu, Serafín Marín, de Montcada i Reixac, va anunciar que serà el tercer de la llista ultradretana per Barcelona. Amb les falles fumejant, el matador valencià retirat Vicente Barrera, net del gran Vicente Barrera y Cambra, s’anunciava com a número tres de Vox al Congrés per València. La setmana passada, Francisco Rivera Ordóñez, 'Paquirri', declarat ultranacionalista, s'embolicava en aquesta cosa dels fils de les xarxes socials atiant les brases sota la fràgil convivència a Catalunya, amb el consegüent ressò –mai falla si la cosa és contra els toros– en els grans mitjans nord-coreanocatalans, que en català són gairebé tots, amb el líder Jordi Basté al capdavant sucant-hi pa. Rematava la feina fa un parell de dies el líder de Podemos, Pablo Iglesias, des de l’altre extrem, reclamant un referèndum sobre la pervivència o no de les corrides amb el sòlid argument que a ell no li agraden.

A tots els uneix el mateix i descarat objectiu: captar un grapat de vots a costa de polititzar l’art sense cap mena de pudor. Greu pecat d’indecència política, de menyspreu als artistes i als ciutadans lliures que gaudim de l’art per sobre de tota ideologia.

Enmig de tanta brutícia, sempre inerme i a disposició de qui sense cap escrúpol la volgués ultratjar, hi sobreviu la tauromàquia, l’art sagrat del toreig. L’última, la més culta i veritable de les poesies que ens queda. La pàtria del compromís ètic amb la veritat i la bellesa. En abstracte i en concret. Perquè uns quants milions d’aficionats apassionats encara avui entenem de què va això dels toros indòmitsi els homes, herois singulars, embotits en els seus vestits de lluentons amb draps i espases a les mans. Una immensa minoria que nodrim el nostre esperit amb un natural sense temps o una verònica a compàs.

Que sàpiga tothom que més enllà de la manipulació de la tauromàquia per part dels polítics i de l’estultícia d’aquests toreros que es deixen manipular, en un racó de la nostra cultura mil·lenària, segueix havent-hi vida en el territori de l’emoció poètica del toreig.

Seguim vius esperant des del 'tendido' el miracle d’una tarda gloriosa que tornarà, segur, mentre hi hagi homes vestits de toreros disposats a fer honor a la història, a la litúrgia i al misteri de l'art.

Un banderiller de Juan Belmonte de nom Joaquín Miranda, un cop retirat acabada la guerra, va ser governador civil de Huelva. Una tarda, 'El Pasmo de Triana' va anar a Huelva a una corrida que presidia precisament el tal governador Miranda. L’acompanyant de Belmonte li va preguntar:

–'Maestro', ¿com ha pogut arribar a governador civil aquest senyor si era banderiller seu?

Notícies relacionades

El torero Serafín Marín, número 3 de Vox per Barcelona

Toreros, tertulians i empresaris: un Congrés cada vegada menys polític

Juan Belmonte, savi inventor del toreig modern, li va respondre:

–Doncs, ¿com ha de ser?, degenerant, home, degenerant.