El vídeo de Ronaldo

Costumisme masclista

El vídeo que va penjar Cristiano Ronaldo a les xarxes exemplifica la divisió de rols de gènere, qui ha de fer què

1
Es llegeix en minuts
ronaldomachismohijos

ronaldomachismohijos

L’escena és d’allò més quotidiana. Cristiano Ronaldo penja un vídeo a les xarxes socials en què se’l veu xutant una pilota amb el seu fill Mateo. Cristiano Ronaldo penja un vídeo a les xarxes socials en què se’l veu xutant una pilota amb el seu fill Mateo.L’escena seria entendridora si no fos perquè, darrere del fill del futbolista de la Juventus, la seva germana Eva María xuta una pilota invisible. Quan veu que el seu pare passa d’ella, es posa a jugar amb una escombra.

El vídeo resumeix en pocs segons el que és l’educació basada en els rols de gènere. Ja el 2015, l’OCDE va apuntar que els progenitors tenien més expectatives que els seus fills, més que les seves filles, es dediquessin a disciplines com la ciència o les matemàtiques. Segons la revista ‘Science’, als 6 anys, les nenes ja consideren que són menys talentoses que els nens. Fins i tot les mateixes qualitats es valoren de forma diferent. Un nen amb caràcter és un líder nat. Una nena, una manaire. No és només fins que les instruïm perquè ocupin menys espai, perquè siguin dolces i delicades, que algunes nenes “corren com nenes”.

Notícies relacionades

El vídeo no només exemplifica la divisió de rols de gènere, qui ha de fer què, sinó també com les activitats considerades pròpies de nens, igual que les considerades pròpies d’homes, tenen més rellevància. El centre de la imatge l’ocupen pare i fill jugant a pilota, la filla es retira discreta a un costat. Just el que passa als patis d’escola, on les pistes de futbol i bàsquet solen ocupar el centre del terreny. La resta d’activitats, i per tant els individus que eduquem perquè siguin més proclius a fer-les, se situen als marges.

De la casa, del pati d’esbarjo, a l’espai públic adult, digital i mediàtic. Cristiano Ronaldo deu la seva fama i els seus diners al futbol masculí. L’esport que engoleix la majoria del temps i l’espai de la premsa esportiva, el que fa que una ciutat es pari perquè es juga un partit o perquè un equip ha guanyat un campionat. O perquè el carrer, i els seus habitants, es posa al servei de la mobilitat de seguidors ultres, com si la seva presència i violència fossin inevitables.