Hem de rescatar el rescat al mar

L’operació Sofia que coordinava el desplegament de forces navals europees al Mediterrani no rescatarà cap home, cap dona, cap nen en perill com ho ha estat fent des del 2015, salvant 44.810 nàufrags. Els Estats europeus van decidir el 27 de març que, a partir d’ara, la seva missió es limitaria a la formació de la guàrdia costanera de Líbia i l’observació aèria. L’any 2018, almenys 2.299 persones van morir al Mediterrani, probablement més si tenim en compte tots els que van desaparèixer sense veu, persones de les quals no tenim cap empremta ni cap testimoni.

Suspenent les operacions navals de 'Sofia', el Consell de caps d’Estat i de Govern va decidir que el 2019 fos encara pitjor. D’aquesta manera, els estats europeus han decidit abandonar el Mediterrani i designar com a 'xèrif' un Estat políticament enfonsat en la inestabilitat absoluta i culpable de tortura, com ho testifiquen les ONG presents a la regió i com ho recorda l’informe de l’ONU 'Desesperats i perillosos: informe sobre la situació dels Drets Humans dels migrants i dels refugiats a Líbia' "Líbia no pot ser considerat un lloc segur". Incapaços de posar-se d’acord sobre el lloc i les condicions per al desembarcament, incapaces de solidaritzar-se entre ells i amb les víctimes, els governs europeus renuncien a l’obligació de rescat al mar. Perquè no només les flotes estatals coordinades per ‘Sofia’ es queden sense salpar, sinó que als mariners de pesca, de transport o d’organitzacions de recerca i salvament al mar se’ls prohibeix desembarcar els nàufrags i són, fins i tot, perseguits com criminals.

La negativa del Consell a resoldre la qüestió del desembarcament dels nàufrags posa en perill un principi tan antic com la humanitat: no es pot deixar ningú ofegar-se. Sigui un navegant, un enemic de guerra, un treballador del mar o un vaixell de passatgers, el deure de rescat no s’escull. El dret internacional ho fixa: la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar de 1982 obliga els Estats i la Unió a posar en pràctica els mitjans necessaris per al rescat al mar; i les esmenes als convenis SOLAS i SAR adoptats el 2004 estableixen que es proposi un lloc segur de desembarcament als capitans d’embarcacions que demanen socors, i que es faci en el menor temps possible. Incomplir aquestes obligacions legals és una violació flagrant del dret internacional.

Des de fa mesos, denunciem l’absurditat d’un conflicte jurídic entre els compromisos internacionals pel rescat al mar, i les prohibicions de desembarcar sota les amenaces de criminalitzar els capitans i d’immobilitzar els vaixells imposades pels Estats. I mentre els mariners viuen una tragèdia, perquè acaben sent culpables facin el que facin amb els nàufrags –per a qui la quantitat de perills al mar no fa més que augmentar–, els veritables responsables, signants dels convenis internacionals, abandonen el terreny. Aquest fracàs condueix avui a una crisi política i humanitària que continua erosionant els fonaments de la nostra civilització i els drets humans com a valors compartits.

Nosaltres, diputades i diputats europeus de grups polítics d’esquerres i ecologistes (S & D, GUE / NGL, Verds / ALE), i tenint en compte que una resposta europea coordinada amb el mandat humanitari és una eina necessària per garantir el compliment de la Unió dels seus compromisos internacionals, exigim:

-Que els Estats membre respectin escrupolosament les obligacions internacionals que han ratificat; que els Estats membre adoptin mecanismes regionals de desembarcament ràpid en llocs segurs, respectant plenament els drets humans i el principi de no devolució; la restauració de les operacions navals de l’operació Sofia; que no s’iniciï cap procediment contra els mariners que rescaten gent al mar en compliment de les seves obligacions de salvament marítim.

Nosaltres, diputades i diputats europeus de grups polítics d’esquerres i ecologistes, demanem una resolució immediata a la crisi jurídica i humanitària del rescat marítim.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Cosignants: Isabelle Thomas, Edward Martin, Marie-Christine Vergier, Marie-Pierre Vieu, Guillaume Bales, Christine Revault, Allonnes Bonnefoy (França), Elly Schlei, Barbara Spinelli, Renata Briano (Itàlia), Liadh Ní Riada, Nessa Childers (Irlanda), Dietmar Köster (Alemanya), Lucy Anderson (Regne Unit), Jordi Solé (Catalunya), Kathleen van Brempt (Bèlgica).