Riure i escriure per viure

Ja fa temps que he après a dissimular-me a mi mateix el desastre de la meva biblioteca. És un caos de llibres que estan descol·locats.

Sovint no puc trobar el llibre que busco i no ho entenc: “Si sempre estava aquí!” Penso que hi hauria de ser però no hi és. Sembla que els llibres els hi agradi passejar. Potser un llibre d’història té al seu costat un llibre sobre la salut. “Què hi fa aquí si a mi no em fa mal res...”

Els prestatges s’han convertit en fanàtics del desordre i potser, avorrits, volen rebre nova gent. Però els llibres més feliços son els que els treuen sovint a passejar. Sempre hi ha algú que dubta com s’escriu 'transmissible' o en quin any va néixer Robespierre.

A mi les paraules que m’agraden son les que acaben amb les mateixes quatre lletres. Evidentment, 'escriu', perquè és el meu ofici, però m’acompanyen altres. 'Circumscriure' m’avisa que he d’acceptar uns límits. 'Reviure” és, no cal dir-ho, el que hem de fer quan estem vençuts per un contratemps.

Les quatre lletres: 'iure'

Hi ha un mon de fets que acaben amb 'iure' potser perquè el més important de tot evidentment és 'viure'. Però les quatre lletres serveixen per explicar fets molt diversos. Ja fa molts anys que em vaig adscriure a una llengua literària que era la meva. De jove ja vaig aprendre a conviure, un fet que em va ser fàcil perquè m’envoltava bona gent.

Però potser el que m’ha ajudat és aprendre a descriure. Penso en els viatges a peu amb novetats i sorpreses a cada passa, situacions gratificants inesperades.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

He tingut la sort de poder reviure alguns moments feliços d’aquells caminars solitaris o clandestins.

Allò que vaig escriure ara m’ajuda a sobreviure mentre el temps va passant.