El tancament de 'Joc de trons' marcarà el final del patiment televisiu setmanal

Diumenge 14 a la matinada del dilluns 15 d’abril s’estrena la vuitena i última temporada de ‘Joc de trons’, una sèrie creada per David Benioff i el D. B. Weiss sobre la base de ‘Cançó de Gel i Foc’, l’exitosa sèrie de novel·les de George R.R. Martin. Ens esperen sis episodis, els tres últims amb una durada propera a una hora i mitja, amb els quals el canal HBO posarà el fermall d’or a una de les seves produccions més exitoses, amb una dimensió global i un impacte cultural sense precedents. 

‘Joc de trons’ serà recordada com la gran sèrie de culte de la seva època, en la línia del que ‘Twin Peaks’ va suposar als anys 90 i ‘Perdidos’ a l’entrada del segle. Una sèrie amb una capacitat de convocatòria enorme setmana rere setmana, que estratègicament ha jugat a embolicar l’audiència en una atmosfera d’expectatives elevades i a amplificar les seves reaccions en els moments de més clímax.  Durant vuit anys ha perfeccionat l’art d’ajornar la gratificació, recompensant l’espera amb alguns dels girs inesperats més traumàtics i aplaudits de la història televisiva recent.

Amb això no només ha aconseguit concentrar consums de forma periòdica i allargar la vida del producte. També ha aconseguit generar converses més sostingudes en el temps i consolidar el fervor per la història. Però ‘Joc de trons’ també està destinada a convertir-se en l’última gran sèrie de televisió pensada (i tolerada) per a la seva emissió i consum setmanal. 

Des de l’any 2015 el sector audiovisual està immers en una eclosió de continguts sense precedents. Aquesta bombolla audiovisual ha sigut propiciada, en gran manera, pels no ja tan nous agents del ‘streaming’. Disposar d’un bon catàleg de continguts, a ser possible original, s’ha convertit en una cosa necessària davant una escena cada vegada més saturada de competència i on cada vegada és més difícil comptar amb la fidelitat de l’usuari. La conseqüència directa d’aquesta saturació de contingut seriat és la temuda fragmentació d’audiències.

Com que, a més, els serveis de subscripció no necessiten complir les disciplines de la graella i no depenen del negoci publicitari, l’estrena de temporades es realitza, la majoria de les vegades, en bloc. Per aquesta raó la cadència del consum el marca el mateix usuari, que ha adoptat les maratons de contingut d’estructura episòdica (el famós ‘binge watching’) com la nova normalitat. De fet, el consum a diferents velocitats ha  sigut el principal responsable de reduir a la mínima expressió les sèries vistes setmanalment. Els espectadors prefereixen esperar al final de l’emissió per disposar d’accés a tots els capítols i veure’ls al seu ritme. 

Digitalització i entreteniment estan immersos en una transformació mútua que ha afectat profundament el negoci televisiu. En el cas de ‘Joc de trons’, l’impacte d’internet presenta diferents lectures. És cert que la pirateria s’hi ha acarnissat. N’hi hagi prou amb una dada: la setena temporada de ‘Joc de trons’ va ser piratejada més de 1.000 milions de vegades. Però la sèrie li deu gran part del seu desenvolupament i popularitat, precisament, a aquest tipus de consum il·legal. Van ser en gran manera els ‘sites’ de ‘torrents’ els que van permetre capilaritzar i globalitzar el programa entre aquelles audiències per a les quals el cable i la televisió de pagament, les plataformes que en el recorregut de les primeres temporades van acaparar la seva explotació en pantalla, quedaven fora de la seva òrbita.

També ha permès l’ampliació de l’audiència.  Any rere any s’han anat incorporant al fenomen ‘troner’ noves masses d’espectadors que s’havien animat a començar la sèrie  impulsats pel fervor dels fans més devots. Si hi sumem l’espera que hi ha hagut entre l’anterior temporada i la que ara està a punt d’estrenar-se, diumenge a la matinada col·loca a la graella de sortida una comunitat de seguidors que no tindrà cap més remei que consumir al ritme que marcarà HBO, si no volen disgustos en un context digital i social ple d’espòilers. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Diumenge de matinada assistirem al principi del final d’una manera de veure la televisió. El que durant anys ha sigut una experiència comunitària i compartida, s’està convertint en un acte cada vegada més individual i solitari. I necessàriament canalitzarà un altre tipus d’expressions emocionals, menys concentrades, simultànies i, sobretot, menys viscerals.