Parella de ball
Cabaret Fosse, Caridad Verdon
La sèrie d'HBO rescata Gwen Verdon d'aquesta posició secundària al costat de Bob Fosse per convertir-la, com es mereix, en cap de cartell
zentauroepp47596731 mas periodico bob fosse y gwen verdon 1966190405133134 /
Aquesta setmana ha començat a emetre’s a HBO la sèrie 'Fosse/Verdon' i m’afanyo a recomanar-la. Sobretot als qui estiguin disposats a deixar-se engolir, no ja pels coneguts brillantor i glamur del "show business”, sinó per tot allò que hi ha darrere; en aquest cas pel cansament, la suor, la tenacitat, l’obsessió malaltissa fins a donar amb el joc de passos perfecte, d’una parella –Bob Fosse i Gwen Verdon, coreògraf i ballarina– que són llegenda viva de l’espectacle sense necessitat de ser, ni tan sols, personatges molt coneguts pel gran públic. Pot ser que sí que ho sigui Bob Fosse, responsable de pel·lícules tan diferents i alhora tan germanes com 'Cabaret', 'Lenny' i 'All that Jazz', però dubto molt que el nom de Gwen Verdon, la seva dona, enorme i personalíssima actriu i ballarina, els soni d’alguna cosa als qui no siguin incondicionals d’aquesta religió anomenada Broadway, terreny en què va donar el millor de si mateixa. Doncs bé, la sèrie els dona ara l’oportunitat de descobrir-la.
Ja en el primer episodi veiem com la tracta el sistema: quan Hollywood decideix portar al cine 'Sweet Charity', èxit conjunt de Fosse i Verdon als escenaris, es queda amb Fosse com a director, però prescindeix de Verdon, a qui substitueix per Shirley McLaine. I en aquell moment emergeix, serena i sublim, la figura d’aquella dona que es diu que hi ha sempre darrere d’un gran home: Verdon acompanya el seu marit en tot el procés de creació de la pel·lícula com ho havia fet al teatre –i com ho farà, de manera decisiva, durant el rodatge de 'Cabaret', recreat també en aquest primer episodi de la sèrie– sense indici de rancor, dissimulant si n’hi ha –que n’hi havia-, el dolor de la humiliació.
La sèrie vol rescatar Gwen Verdon d’aquesta posició secundària per convertir-la, com es mereix, –ja des del mateix títol– en cap de cartell. No hi ha Fosse sense Verdon, s’ha dit, dissimuladament, durant anys a Broadway. És hora de dir-ho directament. I això és el que fa la sèrie: proclamar-ho a plens pulmons en un acte de pura justícia.
