Petit observatori
Fracassos i èxits per demà
Molts escriptors desitgen que la seva obra perduri quan ja s'han mort. A mi no m'importa gens
jgarcia35023996 icult un verano con shakespeare stratford upon avon en esta160809134538 /
Penso que és evident que molts escriptors desitgen que la seva obra perduri quan ja han mort.
Ja em perdonaran, però això no m’importa gens.
La història demostra que l’oblit és un fet bàsic de la vida dels humans. Cada generació experimenta un canvi en el paisatge de records.
En molts casos la desmemòria pot ser una acció sanitària. Atenció als records que fan mal, o que pertorben l’evolució natural d’una vida.
¿Es pot deixar res que suposi un llaç amb el futur? No parlo d’objectes de valor econòmic. Parlo d’objectes que puguin enllaçar el present amb el futur.
Un cas especial es fa evident quan es tracta de la mort d’un artista o d’un escriptor. Els artistes que moren deixen a disposició de la societat pintures i llibres.
En general, l’aspiració d’aquests casos singulars és que les seves obres durin. Que els llibres continuïn publicant-se, i que les obres d’art siguin exposades als museus, o almenys venudes a bons preus.
Avui es continua representant Shakespeare i s’interpreten obres de Mozart.
Penso que no treballaven per la posteritat sinó per a la satisfacció del públic.
Notícies relacionadesL’escriptor Josep Pla va basar la seva considerable obra en l’ús d’un llenguatge d’aire sovint popular. A ell li agradava presentar-se com si fos un pagès. Però tothom sabia qui era. Un escriptor de gran cultura que havia corregut món.
El seu instrument de seducció era precisament el d’un home que és savi i presenta les idees com una provocació. I, al fons de tot això, l’angoixa. Un dia li va preguntar al seu editor: “¿Tu creus que quan em faci mort em llegirà algú?”
