Conflicte urbà
wraval
Històricament, el Raval ha sigut un dels barris de Barcelona més afectat per grans infraestructures, els beneficis de les quals no han revertit en el benestar i en la salut dels veïns. Infraestructures com el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) o la Filmoteca de Catalunya atreuen majoritàriament turistes, residents d’altres ciutats o d’altres barris. Malgrat els esforços per incorporar aquests espais al teixit del barri, queden múltiples barreres físiques, psicològiques i socials per atreure-hi i incloure-hi els residents del Raval. I ampliar aquests espais no resoldrà aquesta bretxa.
Una gran part dels residents del Raval es troben en situació de vulnerabilitat. De fet, el 46% dels residents del Raval són migrants. Segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, els residents del Raval tenen rendes familiars i una esperança de vida més baixes que la mitjana de Barcelona, i taxes d’embarassos en adolescents més altes. En aquest barri, la incidència mitjana de tuberculosi és cinc vegades més alta que la mitjana de Barcelona.
Avui dia, als residents i treballadors socials de Ciutat Vella se’ls està plantejant una disjuntiva injusta. O bé renunciar a un espai públic catalogat com a zona verda (el CUB, al costat de la plaça dels Àngels) per construir-hi un nou centre de salut. O bé conservar-lo, però renunciar a tenir un nou centre d’atenció primària (CAP). Aquesta situació és agreujada pel fet que l’espai inicialment reservat per a l’ampliació del Macba, la capella de la Misericòrdia, no s’ha recatalogat per ser el nou CAP –tot i que es podria fer, tal com demanen els treballadors del CAP i els residents, recolzats per BComú i la CUP.
És en aquesta capella de la Misericòrdia on els treballadors socials i residents van demanar construir el nou CAP. El Macba no és culpable que els residents i treballadors sanitaris del Raval no tinguin un CAP digne, ampli, i que ofereixi condicions d’atenció sanitària com els de Sarrià o Pedralbes. La responsabilitat és de les institucions públiques.
El conflicte actual il·lustra la dificultat dels poders polítics de conciliar justícia social i ambiental. Els líders elegits per millorar la qualitat de vida dels residents no haurien de contraposar aquestes dues justícies –sobretot des de partits que es consideren d’esquerra–.
El Raval és un barri molt dens, amb pocs espais públics i una clara falta d’espais verds. Espais públics com el CUB, que poden ser reverdits, que porten llum i aïllament del soroll del trànsit de la ciutat i que són utilitzats per fer activitat física i interaccionar amb els veïns, són d’una enorme importància per a la salut. La presència d’aquest tipus d’espais públics en un entorn com el Raval és un tema central de justícia ambiental i social.
Espai públic i gentrificació
El nostre estudi sobre la relació entre espai públic verd i gentrificació a Barcelona revela que els espais verds del Raval no contribueixen a processos d’exclusió. Al contrari, probablement beneficien la salut dels residents. De fet, les investigacions atribueixen als espais verds una reducció del 4% en el risc de tenir malaltia cardiovascular, i del 8% en totes les causes de mortalitat. Un estudi recent revela que el contacte amb espais verds té un impacte positiu en indicadors de percepció de salut mental i física a Barcelona.
El racisme ambiental es manifesta quan la composició ètnica d’un barri és la causa de menys accés a la salut
Obligar a escollir entre espai verd i CAP evita qüestionar el que en les ciències socials es diu 'racisme ambiental’. El racisme ambiental es manifesta, per exemple, quan la composició racial i ètnica d’un barri és la causa principal de menys accés a espais verds, d’una exposició més gran a riscos de salut (contaminació, canvi climàtic, soroll, etcètera) i de menys accés a centres de salut.
Les condicions històriques del Raval i el conflicte actual són un cas obvi de racisme ambiental. En la literatura, en els mitjans de comunicació i en els discursos polítics, sempre s’ha presentat el Raval com el barri dels 'altres’, dels migrants, els que no pertanyen a la Barcelona moderna, neta i 'guapa'.
Notícies relacionadesJa ha arribat el moment de reconèixer i actuar perquè els residents del Raval no es quedin sense salut i espais públics dignes –i això fins i tot en període electoral i fins i tot enmig del conflicte sobre la independència–. Això també és el seny per a una ciutat com Barcelona.
Experta en planificació urbana i ecologia política de l’Institut de Ciència i Tecnologies Ambientals de Barcelona. Professora de recerca ICREA i directora del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability, BCNUE. Membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores. Firmen l’article també Margarita Triguero-Mas, Helen Cole i James Connolly.
