Lectures escolars
¿Què fa el feminisme amb la Caputxeta?
Les feministes no cremem llibres ni reneguem del nostre passat, només som conscients que a les escoles s'evoluciona i s'educa amb nous criteris pensant que els nens d'avui seran els adults de demà
CAPUTXETA VERMELLA, ALERTA ANTIPEDOFÍLIA3 Els Grimm hi van afegir el caçador salvador que treu la Caputxeta de la panxa del llop. El conte intentava prevenir els nens de la pedofília i del perill dels desconeguts. /
Si parlem de temes feministes, res sorprèn si veiem males interpretacions. El més normal, fins i tot sense confirmar la informació, és qualificar la notícia de “bajanada” feminazi. Aquesta setmana ha tornat a passar. En una escola pública de Barcelona han volgut fer una anàlisi amb perspectiva de gènere dels contes que tenien, una cosa altament necessària en els temps –masclistes i violents– que corren, i el que ha saltat als mitjans ha sigut: “Censura i retirada de llibres”.
La notícia és falsa, però arribem tard; tant ha corregut que fins i tot Santiago Abascal ha fet una facècia en un míting. És clar que demanar-li a Abascal que contrasti la informació...
Bé, continuem.
El cas és que no s’ha censurat res. En realitat, des de l’escola insisteixen que no es tracta de prohibir als nens llegir 'Caputxeta', sinó de donar-los els contes que puguin assimilar intentant que, en edats molt primerenques, no assumeixin estereotips masclistes i violents i que així de grans puguin desenvolupar un esperit crític.
¿Oi que sona molt millor?
Ara m’agradaria que alguna d’aquestes veus crítiques reflexionés sobre si no hi ha sempre censura a les biblioteques –en totes– d’aquest país, perquè cadascuna tria els seus fons, o si no n’hi ha a les escoles concertades, la majoria religioses.
¡Ah! ¿Que en aquestes escoles sí que tenen 'Caputxeta'? Doncs potser és perquè 'Caputxeta', 'La Ventafocs’ o 'Blancaneu' tenen uns valors que els interessa perpetuar. ¿No?
No, les feministes no cremem llibres ni reneguem del nostre passat, només som conscients que les societats evolucionen i, igual que Charles Perrault en la seva versió de 'Caputxeta' va obviar la violència sexual i el canibalisme, a les escoles s’evoluciona i s’educa amb nous criteris pensant que els nens d’avui seran els adults de demà.
No ens deixem enganyar. No obrim un debat sobre si s’han de llegir els clàssics, que sí que s’han de llegir, sinó del moment en què s’han de llegir, i assegurem-nos que els nens estan acompanyats d’uns mestres que els donin el context per entendre el text i els ensenyin a pensar.
De nou, la important tasca de l’escola pública.
