Good bye, Deng Xiaoping

Mentre el món patia les conseqüències de la crisi financera, es va produir un canvi de tendència pel que fa als fluxos globals de capital. Un dels processos subjacents ha sigut la transformació de la Xina, de principal receptor d’inversió estrangera directa, a convertir-se en un dels principals inversors nets a escala mundial. No es tracta d’un canvi conjuntural, sinó que és fruit del canvi de paradigma econòmic del gegant asiàtic que transita des del model iniciat amb Deng Xiaoping, basat en la producció fabril de manufactures exportables als mercats madurs, fins a un model basat en el consum intern, la urbanització, l’R+D, elsn ous lideratges industrials i la internacionalització de la seva economia. Ja no es tracta d’importar el que el món sap i de produir el que el món vol, sinó d’exercir un paper a l’exterior com la superpotència productiva, comercial i  financera que és el País del Centre.

La coneguda iniciativa del ‘One Belt, One Road', (OBOR) llançada pel govern de Xi Jinping, és una estratègia d’integració comercial i econòmica de la macroregió euroasiàtica que serveix de paraigua per a la internacionalització dels productes, les empreses, el capital d’origen xinès i, també, del renminbi. Una nova realitat davant la qual els països europeus s’han anat despertant progressivament i de forma dissonant.

Alemanya ha passat de forma pendular de paradigma europeu de soci comercial de la Xina a liderar les reticències de la inversió xinesa en determinats sectors, especialment quan es va passar de l’adquisició d’empreses en sectors madurs a l’adquisició d’empreses basades en un ús intensiu de tecnologia com l’empresa de robòtica Kuka. França continua mostrant una tendència volàtil  entre l’empatia i la desafecció, entre les visites d’Emmanuele Macron i la venda d’avions Airbus, a les reticències i les crides a la unitat d’acció europea també vistes en la recent visita de Xi Jinping. A l’Europa meridional, mentre en països com Portugal i Grècia porten anys de sòlida presència d’inversió xinesa en sectors estratègics, com ara l’energètic o el logístic, el Govern italià està intentant prendre la davanterael Govern italià està intentant prendre la davantera com a soci preferent al firmar un acord per afegir-se a aquesta iniciativa xinesa.

Els mitjans de comunicació es qüestionen, amb cada visita presidencial xinesa, qui està afinant més en aquest cor de veus dissonants. La resposta és que tots estan parcialment encertant i equivocant-se. Pensar en la Xina com un "enemic sistèmic" pot portar a la distorsionada conclusió que el Govern xinès preferiria un escenari d’inestabilitat a Europa. En realitat, la UE és percebuda com un mercat relativament homogeni de classes mitjanes amb poder adquisitiu per comprar productes xinesos amb cada vegada més valor afegit, amb actius tecnològics que poden contribuir al seu propi lideratge en nous sectors i amb una cada vegada més significativa inversió directa acumulada. A més, una relació estable amb la UE pot servir per compensar l’enverinament de la confrontació entre la Xina i els Estats Units en una possible guerra freda comercial. Així mateix, la cooperació amb la UE és clau en l’estratègia de 'softpower' de la Xina per millorar la seva imatge a escala global i evitar que temes menys desitjables copin els mitjans de comunicació o les trobades internacionals.

Evitar els prejudicis

Ara bé, evitar els prejudicis davant la cooperació econòmica amb la Xina és només el primer dels criteris per saber encarar la nova realitat global. La unitat en la supervisió i l’acció europea pel que fa a la inversió estrangera, en lloc que cada país actuï de forma independent, és l’única via perquè a mitjà termini les oportunitats superin els perills potencials que representa la nova competència, com ara la inversió en sectors sensibles des del punt de vista de la seguretat, l’adquisició d’actius tecnològics en sectors estratègics com la intel·ligència artificial, o el control per part d’empreses estatals xineses d’infraestructures logístiques clau des de la perspectiva geopolítica.  Així mateix, els diferents interessos de la Xina pel mercat europeu han de servir per aconseguir una reciprocitat de condicions per a les empreses europees interessades en el gegant asiàtic com a mercat de consum.

Notícies relacionades

Itàlia s'afegeix a la 'Nova Ruta de la Seda' de la Xina

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els països europeus poden continuar pensant que el món és com era abans de la crisi global, però el cert és que com més aviat despertin a la nova realitat, més probable serà evitar un escenari en el qual  Europa s’hagi convertit definitivament en un gran museu, amb una població envellida i incapaç d’adaptar-se  a les noves revolucions tecnològiques que truquen a la porta.

Responsable del Departament d’Economia i Empresa de la Casa Àsia. Professor Associat de la UPF.