Preservar el llegat de Notre-Dame

L’incendi de Notre-Dame de París dilluns a la tarda ha representat un impacte colossal en l’opinió pública. S’amunteguen, en la devastació de la catedral, no només la pèrdua de notables elements d’una joia de l’art gòtic i de la història de França i Europa sinó també la memòria sentimental de milions de persones per a qui Notre-Dame és un referent visual, estètic i emotiu de primer ordre.

Amb més de 13 milions de visitants anuals és un dels monuments més coneguts del món, patrimoni de la Humanitat, emblema de París i escenari de múltiples esdeveniments històrics i de ficcions memorables, com l’arxiconeguda novel·la de Victor Hugo, amb el seu famós geperut. La ràpida i eficaç intervenció dels bombers ha evitat que la desgràcia fos més gran: en el moment més crític es va témer fins i tot per les dues torres de la façana, per les grans rosasses medievals i l’estructura mateixa del temple. Tot i així, el foc ha significat una autèntica catàstrofe patrimonial les conseqüències del qual encara s’han de calibrar i que ja ha generat tota una allau de propostes institucionals i aportacions privades per a la seva futura reconstrucció. Recursos que no van arribar per a la rehabilitació global del temple que fa anys que se sabia necessària –l’incendi va començar en una estructura en la qual s’estava treballant per solucionar els problemes més urgents a la seva sostrada. 

La necessitat de reconstruir Notre-Dame planteja el dubte de si pot ser oportú no recuperar les intervencions, moltes desaparegudes, dels restauradors del segle XIX. Tot i que sembla gairebé segur que aquesta reconstrucció de l’arquitecte Viollet-le-Duc, en si mateixa amb valor patrimonial, sigui reproduïda, per recuperar la imatge de la catedral que tots coneixem com a símbol de renaixement de les cendres. Es pot preguntar-se fins a quin punt aquests monuments viuen en precari, també a Espanya, on el pla de catedrals vigent des dels anys 80 (tot i que aquí els temples continuen sent propietat de l’Església catòlica, no de l’Estat com en el país veí) no ha arribat a solucionar tots els problemes de conservació de les 95 catedrals espanyoles, ni molt menys del conjunt de patrimoni que hauria de ser objecte de plans de salvaguarda amb ajuts però també exigència des de l’Administració. El llegat monumental és un tresor, més enllà de qui sigui el seu titular, que s’ha de preservar per a les generacions futures.