Anàlisi
¿Per què fallen Laura Borràs i Albert Rivera?
Insistir en tesis poc creïbles pot danyar més que impulsar els que ho practiquen
zentauroepp46065724 laura borras190407171002 /
Està sent una campanya molt crispada. Dimarts el debat de TVE va incitar en més d’un moment a apagar el televisor. Però una cosa és interrompre per força en un debat –com la primera del PP per Barcelona va fer dimarts– i una altra insistir i repetir arguments que, a més de semblar falsos, poden perjudicar –per fregar l’estrafolari– els que els utilitzen. ¿Quina de les dues coses és pitjor?
La segona de JxCat per Barcelona, Laura Borràs, i el número dos per Tarragona, Ferran Bel, semblen decidits a dictar l’excomunió contra els republicans. Dir que el PSC i el PP són el mateix ja sona 'normal’ perquè fa anys que es repeteix. Però atacar el soci de Govern, que a totes les enquestes els supera amb amplitud, afirmant (Ferran Bel) que té tanta pressa per investir gratuïtament Pedro Sánchez que han renunciat a investir Puigdemont, sona extraterrestre. Tant com dir que ERC ha donat un xec en blanc abans d’hora al PSOE quan l’única conducta rellevant d’ERC en les últimes setmanes va ser la de votar –juntament amb el PP, Cs i el puigdemonstisme– contra els pressupostos de Sánchez per al 2019.
I quan Laura Borràs diu que l’“horroritza” que els votants independentistes hagin d’elegir entre sigles i presos, sembla no saber res. Ja van haver d’elegir en les autonòmiques del 2017 (les del 155) i oblida l’actitud caciquista de Puigdemont, que no només ha investit número u per Girona el seu propi advocat sinó que ha vetat de les llistes a Madrid diputats amb prestigi i anys de servei com Carles Campuzano per no haver sigut prou dòcils a Waterloo. ¿Beneficia JxCat aquest exclusivisme?
Però viatgem del separatisme a tot el contrari, a Cs. Estranya que Albert Rivera i Inés Arrimadas, bons professionals, no critiquin Pedro Sánchez per la seva política, sinó que repeteixin reiteradament que és “un perill nacional”. Repetir una cosa no és rendible quan qui és pintat com ni més ni menys que el perill nacional és el candidat preferit a president per al 33% dels espanyols i el 44% dels catalans.
I exhibir com a primera mesura de govern un immediat nou 155 per a Catalunya és poc raonable ja que les enquestes diuen que la situació catalana està lluny de ser el primer problema dels espanyols, és una proposta divisiva ja que li dona suport el 44% dels espanyols, però la rebutja el 44,5%, i el 71% de catalans –on Cs va ser el primer partit en les autonòmiques del 2017– hi està en contra.
¿Per què insistir en aquest maniqueisme sobre Sánchez i Catalunya? L’única explicació és que no es dirigeixen a l’espanyol mitjà, sinó que intenten evitar la fugida de vots cap a Vox. Que Rivera vulgui retenir electors és lògic, però avalant les tesis de Vox no els subjecta, sinó que legitima la fuga. A més, oblida que sembla que Cs (que puja a costa del PP) perd tants votants cap a l’extrema dreta (una mica més d’un 10%) com a cap al PSOE pel seu abandonament del centre. ¿Prefereix competir amb Vox que regar el centre?
