«¡A mí la legión!"

El patriotisme ja és la principal o gairebé única referència ideològica de nombroses organitzacions polítiques. Les crides al vot invoquen banderes, símbols o elements purament identitaris. Això amb l’oblit de les necessitats reals de les persones que elegiran els seus representants. Els ciutadans volem que els polítics ofereixin solucions a les nostres necessitats i problemes més que embolicar-se en trossos de tela que, tot i que evoquin nacions, són només això.

En una part històricament important del catalanisme es reflecteix com estan de perduts, confusos i arribant a surrealismes que espanten. Amb depuracions com les de Carles Campuzano reflecteixen que només volen enredaires sense rumb com el piròman Puigdemont, baró de Waterloo, i el seu clon 'clown’, Torra. ¡Quina parella de surrealistes! Per a això, fins i tot per a un espanyol no espanyolista, sembla més coherent l’actitud d’ERC, almenys el líder Junqueras que porta llarg temps a la presó per un suposat delicte de naturalesa política. 

Nacionalisme ranci i catolicisme

Sent Setmana Santa, és procedent referir-nos a les congregacions dels altres 'patriotes’ que basant només el seu discurs en un nacionalisme ranci, el barregen, si fa falta, amb el maridatge que segles enrere i els 40 anys de franquisme caracteritza la Hispània: el nacionalcatolicisme. En definitiva, la complementació de dues repressions i dogmatismes que han configurat segles la nostra història.

Fa un any, cinc ministres del PP van acudir emocionats a la processó de Màlaga del Crist portat per legionaris amb les seves armes de foc. Tots els ‘peperos’ portaven medalles de confrares per a qui desconec si la seva dedicació a la repressió de drets dels més febles els va acreditar com a mèrit. Aquest any, en plena Setmana Santa, coincideix la campanya electoral.

En aquest cas, no és només el PP sinó també les altres dretes inequívoques com són Cs i Vox els que han expressat la seva intenció d’acudir a la processó. Tot el que sigui per aconseguir vots patriotes rancis els és bo.  Afortunadament la confraria que porta aquesta processó els ha demanat, donada la coincidències de dates religioses i electorals,  que evitessin la seva presència política en aquesta data.  Ja veurem què passa. Alguns, potser, es faran representar, però allà hi haurà tots els patriotes de nacionalisme espanyol, tot i que sigui trufat d’un catolicisme tan castís com caspós i allunyat dels més desposseïts.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Pablo Casado ja s’ha presentat disfressat de natzarè (amb somriure d’assistent de vol en plena Passió) a Àvila fa escassos dies. Ara, ja és el moment culmen on els desitjos de presentar-se per aconseguir una foto se centren a Màlaga i la legió. Desconec els que assumiran la petició de la confraria d’absentar-se de l’acte legionari religiós o si delegaran per a la foto en el tripartit govern de les dretes andalusos, però sí que tinc clar que és el 'remake' d’aquella pel·lícula d’exaltació militarista de l’any 1942 amb la qual titulo l’article, i que és una retroacció al passat.

Expresident de la Comissió de Drets Humans i Democràcia de l’OSCE.