Debats a contraconveniència

A l’equador de la campanya, tot sembla indicar que Pedro Sánchez ha coronat el cim abans d’hora. En aquesta perillosa situació només es poden fer dues coses: quedar-se palplantat amb risc de congelació, o iniciar el descens. Mentrestant, els seus rivals esbufeguen i duen a terme els màxims esforços per arribar al més amunt possible. A Sánchez no li convé cridar gaire l’atenció. Per als altres, gesticular al màxim és qüestió de vida o mort.

Des d’un punt de vista subjectiu i de partit, és natural que algú que es troba ja a dalt, i més si compta amb una avantatge tan considerable, eviti relliscar. Per a l’equip de qui es veu guanyador, hi ha tres regles per encarar els debats: 1.- No debatràs si no hi tens res a guanyar. 2.- Si et veus obligat a cobrir l’expedient i debatre, fes-ho el mínim possible de vegades, en les millors condicions per a tu i les pitjors per als teus rivals. I 3.- Més val patir desgast d’imatge per un no debat que perdre posicions en un debat. No cal ni dir que per a tots els altres aquestes normes es giren com un mitjó. Per això estan tots d’acord a l’hora de forçar el candidat socialista a baixar a l’arena tantes vegades com sigui possible. Només si Sánchez perd intenció de vot, els altres tres poden guanyar terreny.

L’exclusió de Vox del debat d’Atresmedia és el primer contratemps seriós en la campanya de Sánchez. Tan bé que li hauria anat posar el PP i C’s al sac de l’extrema dreta i quedar-se així amb tot el centre. Per si la Junta Electoral no li hagués complicat prou la vida, ell i el seus dos equips (Ferraz i Moncloa) s’embolicaven encara més. Maniobra rere maniobra, es resistien als dos debats i feien els possibles per anul·lar-ne o disminuir-ne els efectes. S’imposava la tercera norma: més val desgast per no debatre que derrota en el debat... Però no comptaven amb l’autoconfiança i l’amor al perill del funambulista Pedro Sánchez, especialista a sobreviure en situacions límit. Un cop al vèrtex dels sondejos, renuncia a fer l’estaquirot i prefereix jugar-se-la al fil de la carena. Dos debats, tot i que el primer, el bo, el que tindrà més audiència, a la cadena que controla.

Notícies relacionades

La sang freda

Debatre per llei

A fi de comptes, l’avantatge de Sánchez és prou gran com perquè es pugui permetre prendre riscos. El vot del tripartit està molt dividit entre PP, C’s i Vox. Ara per ara, amb una intenció conjunta de vot de la dreta de dos punts per sobre de la suma de PSOE i Podemos, els socialistes obtindrien una vintena de diputats més. Regal de la llei electoral a l’únic supervivent del bipartidisme i càstig als que, capitanejats per Aznar, no han tingut en compte que aquesta llei va ser dissenyada per perjudicar els petits. Com mes petits, més penalització. Com més s’acostin entre ells PP, C’s i Vox, més diputats per als socialistes encara que baixin una mica.

Per a qui ha fet el cim dels sondejos en unes circumstàncies tan adverses, el màxim perill fora una remuntada en solitari del PP. Per això, ara que no té a l’abast ajudar Vox, Sánchez aprofitarà els dos debats per afavorir Rivera en detriment de Casado.