Espanya, aquest horrible Estat opressor

Quim Torra no es cansa d’acusar l’Estat espanyol de ser fortament repressiu, d’actuar amb un acarnissament i venjança poques vegades vist a Europa. Però la realitat és una altra de molt diferent. S’acaba de saber que la jutge d’El Vendrell Tamara Beltrán, que investigava més de 30 mossos acusats de desobediència per l’1-O, ha hagutd’arxivar la causa perquè la Fiscalia ja no hi aprecia indicis de delicte, per a sorpresa de la mateixa magistrada. Es tracta d’agents que no només es van posar de perfil el matí del referèndum sinó que van legitimar amb la seva actuació, rebent els crits de joia i aplaudiments dels congregats, un acte que contravenia l’ordre del TSJC. Hi ha diverses imatges d’aquesta pantomima que van protagonitzar algunes parelles de mossos quan visitaven els centres de votació. Doncs bé, tot i els nombrosos indicis de desobediència del deure de perseguir delictes que aprecia la jutge, la Fiscalia ha decidit retirar-se de l’acusació perquè considera que aquests agents estaven “subjectes al principi de jerarquia”,“actuaven sense mitjans” i sobretot perquè els seus comandaments superiors ja estan sent objecte d’una investigació a l’Audiència Nacional.

El més probable és que també s’arxivin les causes penals que afecten altres desenes de mossos per l’1-O. En el judici davant delTribunal Suprem està quedant patentl’actitud com a mínim passiva de la policia autonòmica, així com la seva nul·la col·laboració amb les altres forces de seguretat el matí del referèndum. Curiosament, aquest horrible Estat opressor que dibuixen els separatistes no vol perseguir tots aquells empleats públics (incloent directors d’escoles i responsables de centres de salut) que van poder ser còmplices del cop contra la democràcia constitucional. Focalitza la seva atenció només en els capitostos de la suposada rebel·lió/sedició, començant pels líders polítics del procés i seguint pel major Josep Lluís Trapero. En els altres casos, la Fiscalia prefereix mirar cap a un altre costat. És possible que per a la convivència a Catalunya es tracti d’una decisió encertada, que els separatistes mai agrairan.