Sortir de les tenebres

¿Com i per què l’extrema dreta ha sortit de les tenebres a Espanya en relativament poc temps? La resposta fàcil és atribuir l’auge de Vox a l’independentisme català. Possiblement ha sigut un detonador o un catalitzador. La facció nacionalista de l’independentisme, liderada ara per Quim Torra, anima l’espanyolisme més ranci. D’això no n’hi ha dubte, de la mateixa manera que la recreació judicial d’un clima insurreccional anima una resposta inspirada en el feixisme dels anys 30. Però no podem oblidar que l’extrema dreta era allà, amagada, i amb algunes victòries simbòliques en 40 anys de democràcia. ¿Com es pot explicar, si no, que dos partits constitucionalistes com el PP i Ciutadans no hagin votat mai una resolució parlamentària de condemna al franquisme? Perquè la realitat és que Vox és una escissió del PP, no només perquè Abascal n’hagués sigut militant, sinó també perquè el seu estrateg polític,vinculat a Steve Bannon, procedeix de la FAES d’Aznar. El drama de la campanya actual és que fa l’efecte que va néixer per redreçar per la dreta el PP de Casado i que el pot acabar devorant. No és casual que l’estrella emergent de la campanya electoral sigui Cayetana Álvarez de Toledo, també procedent d’aquest nucli aznarista que va laminar totel que va poder Mariano Rajoy durant la seva presidència. 

Vox no ha sorgit del no-res. Es parla molt, i sovint amb poca precisió, de les clavegueres de l’Estat. El costat fosc de tota democràcia, diuen molts. Però en el cas espanyol, aquestes zones opaques des de la transició van ser controlades ideològicament per l’extrema dreta, que va considerar més eficaç actuar com un poder fàctic que expressar-se com una força política. D’aquestes clavegueres en sortien i en surten pudors que no arriben directament a la superfície, sinó que transiten per una zona de tenebres en la qual es mouen, com estem veient per la revelacions de Villarejo, determinats mitjans de comunicació, determinats banquers i determinats empresaris. És en aquesta zona de tenebres on s’ha cuinat que el debat sobre el debat sigui l’epicentre de la campanya electoral. Els prínceps regnen a les tenebres.