La reconstrucció de la catedral
Xecs per a Notre-Dame
Sense les donacions de les grans fortunes, difícilment podrà emprendre's una reforma tan costosa amb l'Estat endeutat fins a les celles. El problema és un altre, és la bretxa de desigualtat i l'evasió fiscal
captura-2
Esglaiava contemplar les flames que devoraven Notre-Dame just en aquest precís moment, quan els fonaments d’Europa tremolen com un flam de gelatina. ¿Hauran sobreviscut les fascinants gàrgoles? Després de la catàstrofe televisada, França ha posat de seguida fil a l’agulla,amb els milionaris del país al capdavantdoblant les apostes de les seves donacions com si estiguessin jugant al pòquer. Alguns dels qui han forjat imperis al món de l’ostentació vana –els Pinault (Gucci), els Arnault (Louis Vuitton, Moët & Chandon) o els Bettencourt (L’Oréal)– obren ara el portatalonaris per salvar un luxe de veritat, un símbol del Vell Continent, de la seva història i la seva cultura. La moda l’ha posat de moda: també Bulgari va ajudar a restaurar les Termes de Caracal·la a Roma.
El gest dels magnats francesos sembla una operació de màrqueting dissenyada a mida per rentar pecadets, igual que en la baixa edat mitjana els rics compraven indulgències a l’Església per expiar-los o perquè els seus morts sortissin com més aviat millor del purgatori. Però ben mirat, si no són les grans fortunes les que es rasquen la butxaca,difícilment podrà emprendre’s una reforma tan costosaamb l’Estat endeutat fins a les celles. Millor que paguin els acabalats que veure Notre-Dame convertida en un centre comercial amb la seva sala multicines i els seus expenedors de crispetes. Hi ha moltes maneres de ser ric. I aquests, almenys, compren art i saben apreciar-lo. El problema és un altre. El problema és labretxa de desigualtatque ve obrint-se a França i que va esclatar al carrer amb la revolta delsarmilles grogues. El problema és l’enorme evasió fiscal.
Els experts en arquitectura diuen que Notre-Dame s’ha mantingut dreta gràcies a les voltes de pedra secular, que treballen a compressió, generant càrregues verticals i pressions horitzontals sobre els seus recolzaments que mantenen el conjunt en equilibri. Així s’haurien de sostenir les societats, sobre l’arc de volta d’unsistema impositiu just, que redistribueixi la riquesa i fulmini el frau.
