El fanatisme caní

Observo que ets un dels ciutadans que protesten impetuosament i enèrgicament contra la presència d’alguns polítics a la ciutat en què vius. Observo que la ciutat en què vius pot estar en diferents punts del mapa, però la rudesa i la severitat del to de la protesta és idèntic.

Argumentes que els que venen a la ciutat en què vius només volen provocar. Sent així, no sembla que caure en la provocació sigui el més intel·ligent ni enginyós per part teva. Observo amb deteniment la cara d’irritació i enuig que se’t posa quan brames esgargamellant-te. Vols que se’n vagin i voldries que no existissin.  Entens que el forà, pel seu atreviment, mereix la desconsideració, l’insult i la intimidació.

Insults contra el forà

Efectivament, molta gent diu que venir a la ciutat o el poble on vius és una provocació. Vaja, que és millor deixar-te tranquil i no sobreexcitar-te, per evitar la teva espectacular reacció d’enuig. Al’odiar el visitant i els seus adeptes, la teva enrabiada és geomètrica. Si esteu entre vosaltres bé, però si ve el forà, crits, insults i cops. Per això hi ha qui diu que és millor que no et visiti ningú. Hi ha gent progressista que critica els que van a la teva ciutat i comprenen paternalment les teves rabioses bromeres.

De fet, creus en el mur. Un mur que no han de franquejar aquells que no ‘pensen’ com tu. Vigiles, observes i arribat el moment, et reafirmes personalment com potser en cap altre moment. Quan et provoquen ets irreductible. Ordenes i manes. La vida és grisa i mediocre excepte quan el visitant et dona l’opció de ser alguna cosa o algú. Et revesteixes de força gravitatòria i existencial. Ets el ‘hooligan’ d’un equip que no existeix. Quan se’n va el visitant, tot torna al gris existencial.

Si canviessis de ciutat passaria el mateix. No és per la teva pàtria. La teva pàtria és tu en grup, sigui aquí o a Rússia. Per cert, que quan hi ha hòsties, resulta difícil distingir un feixista d’un antifeixista.

Recomano el llibred’Amos Oz ‘Contra el fanatismo’. L’autor es pregunta en relació amb el conflicte palestinoisraelià, ¿qui són els bons? ¿Qui són els bons i els dolents de la pel·lícula? Diu després que no hi ha àngels ni dimonis i que tots són víctimes.

Notícies relacionades

Desenes de persones insulten Arrimadas a Vic

Rivera proposa a Errenteria vetar els partits que no arribin al 3% dels vots en les generals

Aquesta visió complexa dels temes és la que detesteu els fanàtics. Voleu que tot sigui com una pel·lícula de l’Oest, amb herois i dolents. Els que no ens hem convertit en fanàtics, som traïdors als ulls del fanàtic. La llavor del fanàtic sempre brota a l’adoptar una actitud de superioritat moral que li impedeix arribar a qualsevol tipus d’acord.

Si algú digués que qui vingui al meu barri em provoca, em sentiria més caní que humà.