"Segueixi aquest cotxe siena fosc", i altres columnes d'opinió

Deia un personatge d’una novel·la de Nora Ephron que un altre personatge li robava la vida per transformar-la en columnes d’opinió. Es tracta d’Arthur Siegel, i al llibre 'Se acabó el pastel’ narra la seva impossibilitat de distingir colors sofisticats per decorar una casa, perquè de petit va tenir només la capsa petita de llapis. "Si hagués tingut la capsa gran, ara coneixeria el gris marronós i el cirera i el cru. I en canvi, tot el que conec és el siena fosc. ¿I per a què m’ha servit? Ni una sola vegada vaig sentir descriure alguna cosa com a siena fosc. Ni una sola vegada vaig sentir ningú dir: ‘Segueixi aquest cotxe color siena fosc". Tot seguit, el seu amic Mark Feldman, periodista i columnista, li diu que aquest és un bon material per a la seva columna. I l’hi roba.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els columnistes són éssers desesperats. De vegades, la necessitat de tractar l’actualitat els converteix en rapinyes de l’esdeveniment a la recerca de la metàfora contemporània que resumeixi els temps que corren. Es crema Notre-Dame i crema la civilització en rius de tinta. Se salva la creu de Notre-Dame i s’obra el miracle columnístic. Se salven els nius de les abelles de Notre-Dame i la imatge sobre la naturalesa sobrevivint al desastre és massa bona per no utilitzar-la. I s’utilitza sense parar. I així transcorren els dies, entre material reciclable i soroll mediàtic.

Aquesta setmana es preveu portentosa quant a columnisme opinatiu, al cap i a la fi tenim dos debats pel preu d’un candidat. Segur que ens oferirà grans moments, consignes i, per descomptat, llenguatge profús en metàfores. És per això que avui robo jo també una cita d’una carta del compositor i músic John Cage, autor de la famosa peça completament silenciosa “4’ 33’’”a la seva parella, el coreògraf i ballarí Merce Cunningham, apressant-lo perquè torni: “Perdona la intrusió, però: ¿quin dia de setembre tornaves? M’agradaria mesurar el meu alè en relació amb l’aire entre tots dos”. La resta, per descomptat, és soroll.