Cops baixos

Que a Pedro Sánchez li estaven fent la campanya els seus adversaris ho admetien els mateixos socialistes, però el fiasco en la negociació delsdebats li ha aixafat el seu pla d’exposar-se només l’imprescindible per no quedar malament i dona a la resta de candidats una doble oportunitat per guanyar espai en aquesta setmana, ara sí, veritablement decisiva. És molt pressuposar que els seus rivals juguin bé les cartes, però de moment tenen dos partides.

Si els funcionen, obligaran Sánchez a resituar-se en els dies de l’esprint després de setmanes de plàcida travessia navegant a velocitat de creuer, disfrutant de l’agradable brisa favorable. Parlant només del que li interessa, per descomptat. De Catalunya, unes quantes frases perfectament empaquetades quan i on ha volgut, sense necessitat d’entrar al drap de les acusacions de l’oposició, que, per hiperbòlica i insolent, ha anat reforçant-lo passet a passet. La barbaritat d’acusar Sánchez d’asseure’s amb els pederastes no se la creu ningú i té efecte bumerang: modera el personatge i deixa en una caricatura ridícula aquest radical extremista que es menja crus els nens que evoca el PP en els seus mítings.

 

Notícies relacionades

La immigració a la campanya electoral

Espases en alt davant dels debats

La inusual pau de la campanya socialista es veu alterada ara perquè els debats comporten riscos imprevistos que el candidat ha d’afrontar en solitari, sota dels focus, i amb la pressió de saber que hi ha un percentatge elevadíssim d’electors que no estan comptabilitzats en aquestes enquestes que diuen que és el favorit.L’absència de Santiago Abascal ho complica tot perquè impedeix la competició televisada entre tres dels cinc candidats per veure qui li dona a Sánchez el cop més precís, més espanyol i menys acomplexat. Que el circ no sigui de cinc pistes, només de quatre, permetrà a Pablo Casado dedicar tot el seu temps a l’ofensiva i Albert Rivera s’evitarà dir a Abascal coses a la cara que hagi d’empassar-se en cas de suma. Vox estarà sense estar, sí, però Pablo Iglesias no es veurà atrapat com una simple crossa al bloc d’esquerres al qual irremeiablement conduïa la reproducció al plató de la foto de la plaça de Colón. 

No hi ha dubte: a tots menys a Sánchez els han posat en un escenari propici per guanyar alguna cosa en aquests dos debats després d’haver sigut grans contribuidors a la causa socialista. Que deixin de ser-ho dependrà de com plantegin els xocs catòdics. Els cops baixos que Casado no doni al president dilluns i dimarts a la tele els hi retraurà Vox dimecres, dijous i divendres. Com més salvatges siguin, millor per al PSOE. Ho tenen testat a les casernes del sanchisme: que el seu líder resisteix i que resistir li suma. Encara recorden molts socialistes la fredor amb què va comunicar la dimissió el seu 1 d’octubre. Va aguantar tot el dia amb la mandíbula serrada mentre els altres es trasbalsaven. Un aspre ‘tots contra Sánchez’ que torni a victimitzar-lo podria ser l’últim favor per a la seva campanya. Potser fins i tot l’hi concedeixen. Corren mals temps per a la lírica.