La foguera
Els fills de l'escurabutxaques
La proliferació de sales de joc en barris miserables il·lustra la perversió del concepte de llibertat individual
zentauroepp22786597 barcelona 20 06 2013 maquinas tragaperras en el casino de ba190421162855
La màquina escurabutxaques assenyala amb claredat les trampes conceptuals del liberalisme decrèpit dels nostres dies. Com en qualsevol altre mercat, la relació comercial entre la màquina i el jugador és lliure: la màquina ofereix un servei –el joc– i el jugador realitza un pagament. Ningú posa una pistola al cap al jugador perquè la utilitzi. Gasta els seus propis diners i persegueix el somni de la prosperitat a través dels mecanismes trucats de la sort.
Hi ha paral·lelismes entre l’escurabutxaques i una societat que idolatra l’èxit del que va començar en un garatge. Un de cada tants jugadors s’emporta el premi pel qual tots estaven competint, però això, sota l’aparença d’una competició, depèn del sistema intern de la màquina. La màquina sempre és lliure de guanyar i el jugador sempre és lliure de perdre.
La proliferació de sales de joc en barris miserables il·lustra la perversió del concepte de llibertat individual que gurus –falsos profetes– com Daniel Lacalle grapegen alegrement. Els propietaris són lliures d’obrir els seus negocis allà on creguin que hi haurà demanda i els habitants dels barris miserables són lliures de no regalar a la màquina els diners produïts per les laborioses joies de l’àvia, però això no és el que passa. Passa que les sales de joc empobreixen encara més els que, desesperats, senten els seus cants de sirenes.
Notícies relacionadesPenso això després de devorar ‘Hijos de Las Vegas’ de Timothy O'GradyHijos de Las Vegas’ (Pepitas de Calabaza), un llibre que ofereix els testimonis directes dels fills dels habitants de la ciutat dels casinos. O’Grady va ser professor universitari a Las Vegas quan la decadència del capitalisme va començar a accelerar-se. Les Vegas viu un declivi menys suggestiu que el de Detroit, però igualment relacionat amb les errades profundes del sistema. La ciutat més lluminosa és el lloc d’Amèrica del Nord on més desnonaments es produeixen.
O’Grady pregunta als seus alumnes per les seves vides i ells es limiten a respondre. Són històries terribles perquè ningú pot créixer en una ciutat casino sense torçar-se. És difícil eludir certs paral·lelismes amb un món casinitzat.
