Compte què preguntes al teu llibreter

M’agraden els llibreters que escriuen. M’agrada que publiquin les seves memòries. Les serioses i les no tant. Una d'aquestes últimes, a mig camí entre el dramàtic i el còmic, es titula 'Rialto, 11'. N'és autora Belén Rubianes, llibretera sevillana que durant anys va ser propietària del seu somni particular –en forma de llibreria– al centre de la capital andalusa. Entre un llarg anecdotari, Rubianes parla molt dels seus clients escriptors. Aquells que canvien els llibres de lloc per deixar el seu en primer terme, o encarreguen 15 exemplars de la seva pròpia novel·la, que després  mai no recullen o renyen el llibreter per no tenir el seu llibre o per no tenir-lo a l’aparador. Reconec que em diverteixen aquests comportaments, tot i que també m’inspiren aquella mena de tendresa que sentim sempre cap a els desvalguts. No hi ha ningú més sol ni més perdut que un escriptor en una llibreria. 

Hi ha dos llibres de llibreters que m’encanten i que rellegeixo cada cert temps. 'No vuelva usted mañana', de l’asturià Néstor Villazón, i 'Cosas raras que se oyen en las librerías’, de l’anglesa Jen Campbell. Tots dos són recopilacions de preguntes que els clients de les seves respectives llibreries van formular-los alguna vegada. Per exemple: si Anna Frank va escriure la segona part del seu famós 'Diari', si tenen la trilogia de Tristana Ferrari (per Elena Ferrante), si tenen novel·les que tractin sobre persones, on és la secció de novel·les de ficció, si podrien donar-los el llibre més gruixut de la botiga o si té llibres escrits per Don Quixot...

Notícies relacionades

Sant Jordi a Geòrgia

Llegim i editem en català, des de la normalitat

Del meu propi anecdotari personal, em quedo amb dues peticions que alguna vegada em van explicar llibreters amics. La del client que buscava, sense cap mena de vergonya, una novel·la anomenada 'Cinquanta ombres de Greg' (improbable barreja de 'Cinquanta ombres de Grey i 'Diario de Greg') i la d’aquell altre que va preguntar-li al llibreter si tenia alguna cosa de Hemingway i en saber que tenien 'El vell i la mar' va exclamar, molt content: «Ah, doncs posi’m 'La mar', gràcies».

Conclusió moralitzant: en aquests dies de llibres i lectors, aneu amb molt de compte amb què li dieu anar al vostre llibreter de capçalera. Que després tot se sap.