Sant Jordi a Geòrgia

Escric aquest petit article des de Geòrgia. Originalment anomenada Sakartvelo. El nom es va canviar en honor al patró del país, sant Jordi. El 70% dels monestirs estan dedicats a aquest sant. Que en algunes ocasions apareix matant un drac i en altres a l’invasor de torn: el turc Tamerlà, el mongol Jakub Khan, el macedoni Alexandre el Gran... Geòrgia és la zona de pas cap a Europa i el seu valor estratègic és incommensurable. Al final, van decidir simplificar l’invasor en la metàfora del drac, que és la que ens ha arribat a nosaltres. Geòrgia, abans de dir-se Sakartvelo, es deia Ibèria i nosaltres hi descendim en part.

Doncs bé, al nord-oest de Geòrgia hi ha un petit territori anomenat Abkhàzia on no es parlava georgià sinó abkhaz. El vestit tradicional, però, és idèntic al georgià. Pels volts dels anys 90 es va despertar un fervor independentista: la meitat es volia quedar a Geòrgia. La resta volia anar-se’n. El resultat va ser una guerra. Promoguda i finançada per Rússia.

Notícies relacionades

Compte què preguntes al teu llibreter

Llegim i editem en català, des de la normalitat

Durant la guerra, el costat separatista d’Abkhàzia va dur a terme una campanya de 'neteja ètnica' que es va traduir en l’expulsió de més de 250.000 persones i la mort de 15 000. Però una 'neteja ètnica' no és una cosa tan simple. Igual que a la Catalunya actual, tothom s’ha barrejat. A Abkhàzia, georgians i abkhasos estaven casats entre si. El resultat avui dia és que 250.000 persones viuen en camps de refugiats sense poder contactar amb les seves famílies. Que ja no es parla abkhaz, sinó rus. Que qualsevol acció de les oenagés ha d’estar aprovada per les autoritats ‘de facto’ que incompleixen tots els estàndards internacionals. Que la presumpta república independent d’Abkhàzia (només reconeguda per cinc països de l’esfera russa: Síria, Rússia, Nicaragua, Veneçuela i Nauru) no és més que una república russa camuflada.

En un dia de Sant Jordi potser aquesta història ens pot fer reflexionar que el que ens uneix sempre és més del que ens diferencia, que les guerres sempre les expliquen els qui les guanyen i que cap causa nacionalista que proposi separar famílies o encendre torxes d’odi no mereix ni dir-se idea.