Llegim i editem en català, des de la normalitat

Avui és la Diada de Sant Jordi, una data en què al nostre país, de manera excepcional, es vendran més llibres en català que en castellà. La resta de l’any, la tendència habitual és que de cada quatre llibres que es venen a Catalunya, tres siguin en castellà i un en català. Aquesta xifra no inclou els llibres de text, no pas perquè no sigui un sector important de l’edició sinó perquè es tracta d’un tipus de llibre que funciona per prescripció i que a Catalunya només es pot comprar en català i, per tant, no ens permetria comparar les xifres entre les dues llengües.

Aquesta proporció es va traduir en les xifres següents l’any 2017: dels prop de 485 milions d’euros que es van facturar a Catalunya per la venda de llibres -per cert, el del llibre és el sector cultural que més factura-, uns 236 corresponien a l’edició en català que, sense el llibre de text, va situar-se en uns 126 milions d’euros. La darrera xifra, que és la més important a l’hora de veure com evoluciona el sector, va experimentant un creixement moderat cada any, especialment pel que fa a la narrativa i a la literatura infantil i juvenil, la qual cosa fa que puguem ser optimistes

L’edició en català té una trajectòria llarga que ens ha explicat molt bé el professor de la UVic-UCC, Manuel Llanas, en diversos articles i llibres. La primera obra impresa en català és de 1474 i tenim la sort de comptar amb el segell editorial en actiu més antic del món, l’Abadia de Montserrat. Malgrat els embats que ha patit en determinats moments de la història, l’edició en la nostra llengua s’ha mantingut al llarg de tots aquests segles. I, en els darrers anys, hem observat com poc a poc va guanyant terreny. I, des del meu punt de vista, en guanyarà més.

Evolució positiva

El català continuarà guanyant lectors perquè des dels anys 90, totes les persones escolaritzades a Catalunya aprenen a llegir i a escriure en català, independentment de la llengua materna que tinguin. I aquest fet té repercussió tant en la possibilitat d’esdevenir lector habitual en aquesta llengua (les persones que no vam ser escolaritzades en català -moltes de les que avui tenim més de trenta-cinc anys- no sempre hem optat pel català a l’hora de llegir) com també en la possibilitat de crear amb normalitat des d’aquesta llengua. I això explica també, diria, el bon moment que viu la creació literària en català.

En guanyarà més de lectors, el català, perquè hi ha una aposta decidida dels editors i els traductors d’incorporar obres d’altres llengües, i això es fa amb una llengua viva, rica i pròxima al lector. Unes obres que, a diferència d’altres èpoques, es publiquen alhora que l’edició del mateix títol en castellà i tenen el mateix preu de venda. En els darrers temps hem vist, per exemple, que fins i tot l’assaig estranger traduït al català, pràcticament inexistent fins ara, comença a treure el nas. I hem pogut comprovar, d’altra banda, que, amb una presència correcta als mitjans de comunicació i la visibilitat als punts de venda, elements fonamentals perquè el possible lector conegui l’existència de la versió en català, algunes traduccions d’obres estrangeres s’han venut més en català que en castellà. Suposo que esteu pensant que una flor no fa estiu. Teniu raó. Però, fins ara, no s’havia produït aquest fenomen i es tracta de posar-ho en valor i de mostrar que hi ha uns lectors que opten pel català si allò que volen està publicat en la nostra llengua.

I en guanyarà més de lectors, el català, perquè la majoria d’editors que editem en aquesta llengua ho fem des de la normalitat, perquè ho sentim així, però amb ambició i amb voluntat d’arribar a tot tipus de lectors. I perquè, malgrat competim els uns amb els altres, també sabem treballar col·lectivament i som capaços d’impulsar, amb els altres agents del sector i les administracions, esdeveniments com la Setmana del Llibre en Català que permeten fer visible la força i la diversitat de l’edició en català des del cor de Barcelona, capital mundial de l’edició.

Notícies relacionades

Sant Jordi a Geòrgia

Compte què preguntes al teu llibreter

Tots aquests factors, acompanyats d’unes polítiques culturals decidides, haurien de fer que a mitjà termini allò que avui és una excepció, tendeixi a ser la normalitat, que vol dir la normalitat d’un país en què hi ha una part important de persones que parlem i escrivim una llengua, el català, la llengua dels nostres pares i dels nostres avis, que volem que sigui també la dels nostres fills i la dels nostres nets. Sempre, és clar, des del respecte cap a les altres llengües i literatures i, per tant, contra res ni contra ningú.

Presidenta d’EDITORS.CAT