Votar amb la llengua

“El castellano es la lengua oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla”. El deber de conocerla. L’obligatorietat de saber castellà. Així és l’article 3 de la Constitució, que obliga tots els espanyols a saber castellà. Només la constitució búlgara té també un article en aquest sentit, en tot el món. El català, el gallec o l’euskera, directament, ni tan sols apareixen a la Carta Magna.

El que la Constitució espanyola ens diu és que aquells ciutadans amb llengües maternes diferents a la castellana tenim el deure d’adaptar-nos als qui tenen llengua materna castellana. Però que a la inversa no existeix aquest deure d’adaptació. És igual on visquis: si parles una llengua no castellana, sempre t’has d’adaptar tu. Ho diu la Constitució. Perquè el castellà està per sobre de la resta de llengües de l’Estat, que ni tan sols apareixen a la Constitució. El castellà és la llengua superior, encara que no sigui la teva llengua materna.

L’administració i la realitat lingüística

És això, la cooficialitat? Que la Constitució obligui al coneixement del castellà, també s’utilitza per capgirar els rols entre l’administració i els ciutadans: enlloc de fer que l’administració s’adapti a la realitat lingüística, s’imposa als ciutadans a entendre l’administració en castellà. Perquè l’administració té dret a fer servir només aquesta llengua. Però no a fer servir només el català, per exemple.

La Unió Europea, constantment, aprova tota mena de normatives que afecten el mercat i que obliguen a l’ús dels idiomes oficials de la Unió. Això comporta que el català (o el basc o el gallec) siguin discriminats automàticament. Per què? Perquè Espanya veta que el català sigui oficial a la Unió Europea.

És això, el suposat plurilingüisme de l’Estat? El PSOE o Unidas Podemos s’omplen la boca sobre el plurilingüisme de l’Estat, mentre branden i defensen una Constitució que imposa un idioma per sobre la resta. Aquest plurilingüisme és paper mullat. Per això la Plataforma per la Llengua proposem una reforma de la Constitució, que faci que el català passi a ser llengua oficial de l’Estat. I això no vol dir que a Estepona o a Torrelavega s’hagi de retolar o estudiar en català, sinó que l’Estat assumeixi el català també com una llengua pròpia als territoris on es parla. Vol dir que Espanya oficialitzi que és un Estat plurilingüe, s’ho cregui i actui en conseqüència.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Davant dels atacs d’algunes candidatures a la llengua, davant les amenaces contra l’escola en català o contra el català a l’administració, propostes i fermesa.

Per això, diumenge, votem amb el cap. Votem amb el cor. Però sobretot, votem amb la llengua.