Preguntes sense respostes

En aquesta campanya hauria sigut interessant poder preguntar al líder de Vox per les prestacions per a l’atur, pels aturats majors de 52 anys, per les beques universitàries, per l’educació infantil fins als 3 anys, per l’impost als productes d’higiene femenina, per la negociació del dèficit amb Brussel·les, pel pla de contingència després del ‘brexit’, per l’escalada del preu de la llum i dels lloguers a les grans ciutats, per la conservació del nostre patrimoni històric...

Però Vox, seguint la línia de partits similars en altres països, va decidir fa molt temps que no s’enfrontarien a preguntes incòmodes que evidenciessin les llacunes del seu projecte. Han optat per prioritzar com a canal les xarxes socials i per llançar missatges molt senzills i centrats en temes viscerals. Van al·legar primer que no anaven a entrevistes gravades a les cadenes de televisió perquè podien ser manipulades. Aquesta excusa els va durar poc. El temps en què van començar a rebre peticions d’entrevistes en directe. Van dir que ‘no’ a gairebé totes. Van mostrar clarament així que havien decidit elegir els mitjans i els periodistes.

I quan va començar la campanya, vam saber per un missatge de WhatsApp del mateix partit enviat a un xat equivocat que estaven encantats amb la decisió de la Junta Electoral Central de deixar-los fora del debat d’Atresmedia. En públic van optar per fer-se les víctimes. Però aquell missatge ja estava en molts mitjans de comunicació. Diuen que se’ls silencia, però a continuació es neguen a anar als debats organitzats a la televisió pública d’Andalusia.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Alguns dels periodistes que segueixen la seva campanya, i que han exercit amb esperit crític, han començat a tenir dificultats de tot tipus. Divendres vam veure també com centenars de persones que assistien a un míting a València van esbroncar una periodista de la Sexta, Ángela Vera, quan intentava fer la seva feina. No era espontani. Dies abans el vicepresident deia que si guanyen les eleccions tancaran aquesta cadena de televisió. Hi ha qui pot pensar que això és una queixa corporativista. No ho és. Que no responguin a les nostres preguntes significa que la gent no tindrà respostes. Que amenacin els periodistes suposa posar en risc la llibertat de premsa que és un dret de tots no només de l’ofici.

Ja vam veure que aquesta estratègia de convertir els mitjans en l’enemic va funcionar a Trump, que fins i tot es va burlar de la malaltia d’un reporter del ‘New York Times’ perquè el mitjà era crític amb ell. Trump va expulsar Jorge Ramos d’una roda de premsa perquè no li van agradar les seves preguntes i perquè és d’origen mexicà. Diumenge sabrem quant ens assemblem a altres països.