Dilluns és el dia

Sí, el de la batalla que es pressent com a definitiva, la que decidirà el guanyador. No, no em refereixo a les eleccions, sinó a l’arribada dels caminants blancs a Hivernàlia, on els esperen Jon Neu, Arya i Bran Stark, Brienne de Tarth, Gendry, Sasha i Tomund Gianstsbane entre molts d’altres, entre els quals, fins i tot, hi ha dos Lannister. ¡Qui hauria imaginat que els enemics més grans del Nord acabarien la sèrie en territori Stark! Però tret de la irredempta Cersei, el Tyrion i el Jaime ja fa temps que es van unir al bàndol en el qual també serveixen la Sansa i la Daenerys.

Ara tots junts s’enfronten al capítol del gran enfrontament entre vius i morts, que els productors de la sèrie han definit com el més complicat i difícil de rodar donada la seva espectacularitat. Dilluns sabrem qui mor, qui sobreviu i qui s’acosta més al tron dels Set Regnes, un desenllaç que encara necessitarà alguns episodis més. I no s’escandalitzin si és d’això del que molts parlaran, per sobre del resultat de les eleccions, el pròxim dilluns.

Malgrat que el nombre d’abonats a la televisió de pagament va registrar un augment del 3,2% l’any passat fins a arribar als 6,8 milions de subscriptors (un creixement menor que el del 2017, que va pujar un 8,3%), i tot i que a dia d’avui la televisió anomenada convencional continua acaparant el consum majoritari del públic espanyol (fins al 93% dels visionaments que es realitzen a través del televisor els pertany), les plataformes de pagament saben concitar l’atenció dels mitjans gràcies a campanyes de màrqueting extraordinàries i a productes rellevants, i dona la sensació que acaparen més atenció de la que en realitat reben per part dels espectadors.

Són els nous temps, aquests en els quals la tele en obert tornarà a esgrimir la seva fortalesa basada en els milions d’espectadors aconseguits pels debats, davant de l’enorme cabal de soroll sense quantificar aconseguit per ‘Joc de trons’.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Els dos primers episodis d’aquesta tanda final han estat basats en els retrobaments i en les converses més que en l’acció, en una sèrie que si per alguna cosa s’ha caracteritzat és per les seves constants sorpreses i girs dramàtics. Però màrqueting a part, que és brillant, el que hem vist fins ara és un allargament del relat que aporta poc interès i res de nou, i tot està dirigit a introduir el que se suposa que serà una traca final memorable en forma d’enfrontament armat.

Però passi el que passi, l’únic segur és que l’efecte s’ha aconseguit, i qui més i qui menys a hores d'ara té la seva pròpia tesi de qui aconseguirà el tron i com ho farà; i és aquesta incertesa, juntament amb una producció impressionant, la que ha convertit aquest serial de luxe en l’esdeveniment televisiu de la dècada. Perquè d’aquí a unes setmanes, quan coneguem el final que els creadors de la sèrie ens han preparat, segur que no deixarà ningú ni indiferent, ni satisfet, però donarà molt a parlar. Perquè ‘Joc de trons’  ha aconseguit el més difícil d’aconseguir: explicar una història de ficció amb uns personatges que importen en un temps en què la realitat i els seus protagonistes avorreixen.