Exclusiva mundial: el debat prohibit

Per fi puc revelar la gran exclusiva: el debat prohibit entre Sánchez, Casado, Rivera, Iglesias i Abascal es va celebrar aquest divendres a la meva humil casa.

-Doncs sí que és humil casa teva –va dir Rivera tot just arribar.

-No m’agrada l’ostentació –vaig replicar, ofesa.

-Carlos Alberto, hauries de saber que la majoria dels espanyols viuen en caus com aquest –el va amonestar Iglesias–. Quan jo sigui president del Govern, tots els espanyols tindran un xalet amb jardí i piscina a Galapagar.

-¿Com és de gran Galapagar? –vaig preguntar, desconfiada.

-¿Has acabat de mentir, Pablo? ¡Ara em toca a mi! –va saltar Rivera.

El vaig tranquil·litzar, al meu cau tots tindrien el seu torn per mentir, “aquest és un debat com Déu mana”.

Salutacions patriòtiques

Abascal va arribar lluint una capa amb la ‘rojigualda’. “¡Visca Espanya!”, em va saludar. “¡Visca Espanya!”, van respondre alhora Casado i Rivera. “¡Cony!”, va dir Sánchez, que a l’entrar es va colpejar el cap amb el marc de la porta, per afegir de seguida, “¡Visca Espanya!”, no en va és president del Govern. Tots van mirar malament Iglesias, que va mussitar entre dents, “doncs si s’ha de dir es diu, ¡visca Espanya! ¿Què passa?”. Llavors l’objecte de muda reprovació vaig ser jo.

-No em dona la gana de dir visca Espanya, ni visca Catalunya, jo no em presento a les eleccions. I us hauria d’avergonyir que, en l’era del #Metoo, tots els candidats sigueu homes.

-¡Feminazi! –em va etzibar Abascal. Em vaig posar ferma: en aquest debat els insults només estaven permesos entre contrincants. Els vaig manar asseure.

El lloc d’honor –la butaca d’Ikea– li va correspondre a Sánchez, atesa la seva autoritat. A Abascal li vaig adjudicar un tamboret, el més semblant a una cadira de muntar que tinc a casa. Vaig acomodar els altres al sofà, Iglesias a l’esquerra, Rivera al mig i Casado a la dreta, però Casado va protestar, volia el lloc de Rivera, i es van començar a barallar pel centre fins que Iglesias va posar pau.

-¡Nens, comporteu-vos! No se us pot treure de casa. ¿Com heu de governar junts, si esteu sempre a matadegolla?

-No et preocupis –va dir Abascal–. Quan formi un govern amb aquests dos, els faré anar més drets que una espelma.

-No ens equivoquem –va intervenir Sánchez– el pròxim Govern el faré jo amb Iglesias.

-¡Traïdor! ¡Traïdor! ¡Separatista, que pactes amb els que volen trencar Espanya! –van clamar a l’uníson els patriotes de la dreta. La cosa es començava a animar, així que vaig introduir el primer tema: lacultura.

-Ja en vam parlar, llargament, durant un minut, al debat d’Atresmedia –va dir Rivera.

Els altres van coincidir que sobre cultura ja estava tot dit.

Vaig passar al següent punt: l’Església catòlica. Li vaig preguntar a Sánchez per què ja no proposava denunciar el Concordat en el seu programa.

-Perquè ara soc al Govern, quan estàs a l’oposició pots defensar qualsevol cosa.

-¿Però no li sembla que l’Església hauria de pagar impostos? I després hi ha l’assumpte de la pederàstia.

-La culpa és dels nens, quan veuen un capellà i se li tiren a sobre –va dir Abascal–. Quan sigui president, ficaré els nens assetjadors a la presó.

-No sé si això és legal... –va dubtar Casado–. ¡Com que vaig estudiar la carrera tan de pressa!

-¡L’Església ha de respondre pels seus excessos i pagar impostos com tothom! –va dir Iglesias.

-No us fiqueu amb l’Església, que trec la pistola –va amenaçar Abascal–. Quan sigui president, obligaré els espanyols a anar a missa tres vegades per setmana.

-¡Doncs jo quatre! –va millorar Casado–. I els faré resar el rosari.

Rivera es va quedar mirant com dient, ¡fote’t!, però aquest va sortir al pas:

-Jo soc liberal. Concebo Espanya com un Estat laic, fermament arrelat en el catolicisme. (Es nota que va guanyar un premi d’oratòria.)

Va arribar l’hora dels comiats; els vaig voler regalar exemplars dels meus llibres, però van refusar irats. “No acceptem suborns, i menys d’aquesta mena”. Conforta saber que el nostre futur està en mans d’homes tan honrats.

Notícies relacionades

La carta de Sánchez i altres mentides al debat d'Atresmedia

Tots contra tots | Debat electoral Atresmedia 2019

Casado em va obsequiar amb un exemplar de la Constitució firmat per Cayetana, Rivera em va dedicar la tesi de Sánchez, Sánchez em va firmar el llibre d’Abascal, Abascal em va regalar un tractat de tauromàquia, firmat per un toro, i Iglesias, ‘Joc de trons’ dedicat per Aznar. Vaig col·locar els llibres a la prestatgeria, al costat de la Bíblia firmada per Junqueras. Abans d’anar-se’n, els cinc van em demanar el vot per a si mateixos.

Aquest diumenge aniré a votar, l’experiència m’ha ensenyat que els governs rares vegades milloren les nostres vides, però un mal govern les pot empitjorar molt.