El poder ocult de les corporacions

El mes de gener passat, l’editora Fiona Godlee de la revista científica ‘British Medical Journal’ emfatitzava que “laprevenció en salutés un paper dels governs i no dels sistemes de salut”. Si els factors relacionats amb la salut són les condicions de vida i treball de les persones, el paper dels governs és clau. L’editora exposa diversos exemples per comentar. El primer es refereix a l’alcohol. Malgrat reconèixer que el consum d’alcohol és una causa important de mortalitat en edats adultes, a Anglaterra no s’han introduït taxes per gravar el producte, política que ha demostrat ser efectiva per reduir el consum. L’editorial es qüestiona si el poder de la indústria és rere aquesta decisió.

L’altre exemple al·ludeix al consum debegudes ensucrades,que augmenten el risc de patir diverses malalties cròniques, entre elles, l’obesitat. La revista se centra en el cas deCoca-Cola a la Xina, que actualment és el tercer mercat mundial de la beguda. Susan Greenhalgh revisa com aquesta corporació ha influït en les polítiques del Govern contra l’obesitat impulsant la implantació de l’International Life Sciences Institute (ILSI) a la Xina, un organisme creat per Coca-Cola fa 40 anys als EUA. A la web d’aquest Institut s’assenyala que els seus objectius pretenen millorar la salut de la població i per a això reuneix científics de la indústria, el Govern i l’acadèmia.

L’ILSI afavoreix que la Xina tingui accés a recursos del món occidental i que els seus investigadors siguin reconeguts fora del país. L’institut, que va ser el responsable de les guies del Govern sobre les polítiques per disminuir l’obesitat creixent a la Xina, al llarg dels anys va anar centrant el relat de la prevenció de l’obesitat en l’activitat física ipromocionant les begudes (entre elles les ensucrades) com a part d’una dieta saludable. Per tant, treia el focus de la reducció de les begudes ensucrades en la política. L’ILSI va finançar multitud de conferències i congressos, on participaven les persones que treballaven, i on es reforçava aquest relat sobre les polítiques antiobesitat.

Martin Makee i col·laboradors, en el mateix número de la revista ‘British Medical Journal’, recorden com ha augmentat la bibliografia sobre “els determinants comercials de la salut”, referits al poder ocult de les corporacions perinfluir sobre la percepció dels efectes en la salut dels seus productes. I assenyalen com les corporacions sovint utilitzen organismes creats específicament, com l’ILSI, per influir en el relat i allunyar les polítiques que perjudiquen els seus interessos.

Estudis finançats per empreses

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Un altre mecanisme utilitzat per la indústria ésfinançar estudis científics, i s’ha comprovat que aquests estudis tenen més probabilitat d’obtenir resultatsfavorables als seus interessos. En aquest sentit, l’estudi publicat fa uns mesos per Juan Pablo Rey-Lopez i Carlos A. González a la revista científica ‘European Journal of Public Health’ pretén analitzar, aEspanya, l’esponsorització de Coca-Cola a organitzacions de salut i conèixer si els estudis publicats finançats per la corporació tendeixen a alinear-se amb les estratègies utilitzades per la Coca-Cola. Els autors descriuen com entre el 2010 i el 2016, 74 organitzacions de salut, sobretot de la nutrició i universitats, van ser finançades parcialment per Coca-Cola. D’altra banda, Rei-Lopez i González van detectar 20 articles científics finançats per la corporació i 14 d’aquests estaven alineats amb les estratègies comercials de Coca-Cola, com per exemple emfatitzar en la falta de l’activitat física com la causa de l’obesitat o la importància de la hidratació amb líquids, incloses les begudes ensucrades, per millorar la salut.

Però també cal tenir en compte alguns canvis d’actituds que han generat avenços. McKee i col·laboradors assenyalen per exemple que la indústria alimentària Mars s’ha allunyat de l’ILSI o que diverses organitzacions de salut pública i universitats ja no accepten finançament de laFundació per un Món Lliure de Tabac creada per la corporació tabaquera Phillip Morris. Des de l’àmbit de la salut pública caldrà continuar investigant i fent advocacia per denunciar les males pràctiques en les polítiques de salut, entre les quals les que fomenten el poder ocult de les corporacions.